Dins la “societat de consum” s’hi troben casos d’allò més curiosos pel que fa als envasos alimentaris i que aquí em proposo comentar com la gran contradicció que és.
La gota que ha fet vessar el got d’aquest tema que sempre m’ha preocupat, i que m’anima a seguir escrivint, ha estat la presentació d’un producte tan nimi com els coneguts “picatostes” (daus de pa torrat) envasats en una bossa de plàstic (em sembla que els entesos en diuen de tres capes) oportunament segellada.
Això em du a explicar una anècdota referida en un diari en què una jove increpa una àvia que, distretament, ha llençat una ampolla de vidre al contenidor equivocat. Aquesta, davant la reconvenció, es disculpa i explica a la jove… “és que, saps, ‘nena’, quan jo era jove, només es llençava el que ara en dieu orgànic, perquè: l’aigua es bevia de l’aixeta; la llet, l’oli o el vi, per exemple, s’anaven a comprar amb el recipient adient, lletera, oliera, ampolla o garrafa; els productes sòlids ens eren embolicats en paper tractat o no, segons de què es tractés; el mateix passava amb la carn o el peix”. Després del que he explicat podràs entendre més bé la meva confusió i que això del reciclatge em vingui una mica gran.
Tornant al començament, aquesta societat ens fa responsables d’aquest desgavell a nosaltres, els usuaris, oblidant que el focus del problema rau en el fabricant, preparador o manipulador dels aliments siguin sòlids o líquids. És evident que tot plegat no és tan simple, i que hi ha molts productes que requereixen un envàs específic, però si el repetit problema s’enfoqués des del principi, potser l’efecte no fora el mateix que escopir al cel.
Avui, si fos més jove (em podeu copiar la idea), m’agradaria provar sort comercial amb una botiga de les que abans en deien “colmado”, on tot el que es dispensés es fes com en la nostra infantesa, degudament embolicat.
Bé, amb l’aportació d’aquest petit gra de sorra, a part de seguir reciclant com manen els cànons, vigilant de no equivocar-nos de contenidor, hauré netejat una mica la consciència com a usuari, que no com a fabricant/distribuïdor.
Un cop més, segueixen les gràcies per llegir-me.