Visca la terra
> Joaquim Cassà Ricart*
Unió de Pagesos, com a organització professional agrària majoritària al camp català, sempre ha tingut entre les seves reivindicacions la defensa de l’espai agrari. En zones amb una forta pressió urbana, com seria el cas de Caldes, el sindicat ha defensat un urbanisme racional. No ens hem oposat mai al creixement urbà i industrial de les ciutats, però sempre hem defensat que el creixement ha de ser compacte i ha de respondre a una demanda social i no a interessos especulatius.
Durant molt de temps, en aquest país, el creixement urbà ha respost a criteris especulatius. Les urbanitzacions construïdes en les millors terres agrícoles en són un exemple. La base territorial agrària s’ha considerat com aquell sòl pendent de noves requalificacions per ampliar el sòl urbà i industrial, sotmetent la pagesia a un estat de transitorietat i precarietat impensable en altres sectors econòmics. En el cas de Caldes de Montbui, grans àrees dedicades al conreu de la cirera van ser ocupades durant els anys 70 i 80 per urbanitzacions com Els Saulons i La Font dels Enamorats. Es dona la paradoxa que avui les jornades gastronòmiques de la cirera són un dels atractius turístics de la vila, però la presència del cirerer al terme municipal és només simbòlica.
La planificació urbanística i territorial que es va posar en marxa durant la dècada del 2000-2010 no van canviar aquesta situació. Es va instal·lar el discurs, això sí, que per a garantir la sostenibilitat i l’equilibri territorial calia mantenir sòl agrícola, però des d’una visió ambiental, menystenint la importància de la preservació de sòl agrícola per a que realitzi la seva principal funció, que és la de la producció d’aliments.
L’esclat de la bombolla immobiliària va fer aturar en sec moltes expectatives de continuar utilitzant especulativament el sòl agrari, però en van quedar reminiscències que ara tornen a aflorar.
Durant la present legislatura, l’Ajuntament de Caldes ha impulsat la creació d’un parc termal en una zona agrària situada al costat no urbanitzat de la riera de Caldes. L’ocupació d’aquest espai, de 25.000 m2, suposaria una agressió greu a una zona tradicionalment agrícola del municipi, però que fins ara havia quedat al marge de les ampliacions de la trama urbana de la vila de Caldes de Montbui. La implantació del parc termal obriria la porta, a mitjà termini, a ocupar una basta zona agrícola de prop de 50.000 m2 situada al sud del parc termal i que el Planejament Urbanístic de Caldes ja qualifica com a “equipament balneari de nova creació”.
El 27 de desembre de 2018, el ple de l’Ajuntament de Caldes de Montbui va acordar aprovar inicialment la relació de béns i drets afectats per expropiació per a la realització d’una zona balneària a Caldes de Montbui. Aquest és un tràmit previ a l’expropiació definitiva dels terrenys.
Ara és el moment de demanar als nostres polítics locals un posicionament ferm a favor de l’equilibri territorial i la sobirania alimentària i contra la destrucció dels nostres espais agraris.
* Coordinador comarcal de la Unió de Pagesos al Vallès Oriental
![comuns]({"jaw_blog-16_9-small":{"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-170x95.jpg","width":170,"filesize":5989},"jaw_blog-16_9-middle":{"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-270x152.jpg","width":270,"filesize":13716},"jaw_blog-16_9":{"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-475x267.jpg","width":475,"filesize":37780}})
