La Caputxeta Vermella es diu Maria Teresa
- 21/05/2019
- 0 comments
- Marta Puigdueta
- Categoria: Cultura
- 0
La revisió dels clàssics, l’escenografia innovadora i la pluja marquen el XXII Festival de Titelles
IMATGE | El temps va permetre a la Companyia del Príncep Totilau representar ‘El llop ferotge’ dissabte passat a la plaça de la Font del Lleó. > J.SERRA
La filla d’una modista autònoma que no es treu ni per dutxar-se ni per dormir la caputxeta que sa mare li va cosir de petita és la protagonista del clàssic “La Caputxeta Vermella”, encara que en realitat es diu Maria Teresa. Estaquirot Teatre va revisitar el clàssic dissabte, 18 de maig, a la tarda a la Sala Noble de Can Rius, plena a vessar, en el marc del XXII Festival de Titelles Romà Martí.
Les titellaires, Olga Jiménez i Núria Benedicto, van aconseguir deixar bocabadats petits i grans amb la seva versió de la Caputxeta, respectant l’essència del conte però afegint-hi elements actuals i tocs d’humor per als acompanyants. De fet, van assolir l’objectiu dels catorze espectacles del Festival, embruixar tots els espectadors amb la màgia de la imaginació, la sorpresa i la possibilitat de connectar amb el nen que duem a dins.
A la falda, a l’espatlla o bé asseguts al costat, però sempre abraçats als pares i a les mares, els infants clavaven la mirada expectant en els titelles i tot d’una reien còmplices o bé s’espantaven per un instant, empatitzant fins al moll de l’os amb la protagonista. D’aquesta manera, les nenes i els nens van conèixer la història de la Caputxeta Vermella, l’aventura de la Maria Teresa, una nena que s’avorria perquè sa mare tenia molta feina i decidia anar a visitar l’àvia, que vivia als afores del poble.
Dissabte va ser la tercera la vegada que Estaquirot Teatre participava en el Festival i ho va fer exhibint la seva major habilitat: el factor sorpresa. Benedicto i Jiménez van aconseguir al·lucinar tots els membres de la sala amb la seva combinació d’elements basats en la manipulació de titelles de sobretaula: una escenografia que canviava el pla de l’acció com si es tractés d’un film, a través de titelles de mida real i de molt petits, unes titellaires que també feien d’actrius, un llop que volia arribar abans, fos en catapulta o en globus, i una Caputxeta que tallava el bacallà però que es distreia fàcilment amb una fira, amb tots els seus detalls, plantada al bell mig del bosc.
Aquesta funció va ser un exemple clar de la qualitat dels espectacles del certamen: rodó i capaç de superar la franja recomanada, de 3 a 7 anys, i picar l’ullet tant als menuts, com als mitjans, a les àvies i les tietes, com tota bona pel·lícula per a tots els públics.
Més de 2.500 persones han passat pel Festival, que ha celebrat la seva 22a edició aquest cap de setmana passat. Els organitzadors s’han mostrat molt satisfets amb la participació malgrat la pluja. Dissabte la programació es va poder mantenir però a la tarda els espectacles es van haver de traslladar a l’Ajuntament i a l’Espai Can Rius.
El Festival de Titelles Romà Martí va néixer el 1993 amb la voluntat d’esdevenir un punt de trobada i d’intercanvi dels titellaires de Catalunya. La primera edició es va dur a terme de manera voluntària, a través de la il·lusió dels titellaires catalans de fer realitat el somni d’en Romà, el titellaire calderí, que aleshores es trobava en un estat molt avançat de la seva malaltia. Ara, 22 anys després, el Festival conserva aquella il·lusió per transmetre el talent dels artistes que donen vida als objectes i aquests, a un reguitzell d’històries.
La novetat d’enguany ha estat l’estrena de la nova plaça de la Font del Lleó com a escenari. Dissabte al vespre la plaça va ser testimoni de la perseverança i l’estima dels titellaires pel seu públic. La companyia Titelles de Lleida va començar dues vegades el seu espectacle “El petit elefant” a causa de la pluja.
Els titellaires, Marta Rossell i Oriol Esquerda, van decidir que “només era aigua” i que no podien perdre l’oportunitat d’actuar en un festival fet a mida amb les seves titelles de taula amb màscara. Finalment, van poder explicar les aventures de l’elefantet tafaner que tot ho volia saber a través de fustes, coixins i molta habilitat digital.
En definitiva, el festival titellaire 2019 ha sabut vèncer la pluja. Encara que més del 50% dels espectacles del certamen en homenatge a Romà Martí han estat passats per aigua, tots aquells amb ganes de somniar no han fallat.
Autor
Enganxada a Caldes de Montbui i la seva gent. Em caracteritzo per ser una persona feliç. Graduada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, corresponsal d'Ona Codinenca i la Xarxa a la vila termal. Anteriorment Cap de Redacció del Setmanari Montbui. El que em mou és veure què té d'interessant cada persona que m'envolta i explicar-ho.