Roja Selene

El vers i la prosa de Lorca envaeixen l’Stage

La companyia Fatalitats Teatre enlluerna en la representació de Roja Selene, basat en l’obra ‘Bodas de Sangre’ del dramaturg granadí

IMATGE | Els arquetips socials i les velles renyines familiars són arguments principals a Roja Selene. > A. SAN ANDRÉS

 

El 22 de juliol de 1928, el cortijo del Fraile a Níjar, Almeria, era l’escenari d’un dels crims passionals més salvatges de la història d’Espanya. Aquests fets van inspirar a Federico García Lorca per escriure ‘Bodas de Sangre’, una de les obres de teatre més conegudes del de Fuente Vaqueros. Sota el nom de Roja Selene, la companyia Fatalitats Teatre de Viladecavalls va omplir de drama la sala Stage, en la setena representació d’aquesta edició del TACA’M, el concurs de teatre amateur de Caldes.

El roig, el color de la sang i Selene, filla d’Hiperió i germana d’Hèlios és la semblança que la companyia dirigida per Cristina Sirvent fa de l’obra dramàtica de Lorca. Una obra que “ha estat un viatge molt maco i amb imatges molt potents, com per exemple la paraula que et posa els pèls de punta i fa que et remoguis” i on el protagonisme simbòlic lorquià agafa la màxima expressió amb la Lluna, la navalla i la corona de flors de taronger.

 

“Les velles lluites entre famílies per crims passats, la gelosia per antigues relacions, juntament amb la religiositat i les normes socials més estrictes fan de Roja Selene una aventura que enganxa fins al més desconeixedor de l’àmbit teatral”

 

Ambientada als anys 30 del segle passat, l’obra interpretada per la companyia de Viladecavalls va deixar bocabadat al públic assistent, que veient l’ovació final i la quantitat de felicitacions rebudes pels actors i la directora en acabar, es pot dir que ha estat una de les millors fins ara del TACA’M 2019.

La dificultat del llenguatge en vers i prosa emprat en aquesta dramatúrgia pel de la Generació del 27 ha estat una de les dificultats més cabdals pels actors de Fatalitats Teatre, que no ho han tingut gens fàcil, ja que “no és el seu llenguatge matern” i han “respectat al màxim el text original, practicant-lo dia rere dia”.

Retrat fidel de l’univers tràgic del dia a dia rural de l’Andalusia dels anys 30, amb “Bodas de Sangre”, Lorca va aconseguir reproduir fidelment l’època d’una Espanya decadent que s’abocava sense saber-ho al conflicte armat entre germans i on els arquetips socials del món rural eren el pa de cada dia.

Les velles lluites entre famílies per crims passats, la gelosia per antigues relacions, juntament amb la religiositat i les normes socials més estrictes fan de Roja Selene una aventura que enganxa fins al més desconeixedor de l’àmbit teatral.

El recurs musical cobra vital importància en una obra que inicia amb Sisa i que és capaç de recórrer a estils tan diferents com el rock de Triana, el pop de Macaco, el flamenc de José Mercé o el folklore de la Martirio, Enrique Morente o Carmen París, deixant també el seu espai a Niña Pastori, Ana Belén o Maria del Mar Bonet. Una selecció musical excel·lent que acompanya les gairebé dues hores de duració de l’obra i que li atorga estats d’ànims canviants en cada moment. “La música és un altre personatge que ajuda a l’ambient. És un recurs molt fàcil perquè arriba directe i tant se val en l’idioma que sigui perquè arriba a tothom” assenyala la directora.

“Roja Selene ha estat un viatge molt maco i apassionant” va reconèixer Sirvent, mentre no va parar de rebre felicitacions en acabar l’actuació. “Tant de bo guanyeu”, “heu estat els millors fins ara” o “ens ha encantat” van ser algunes de les alabances rebudes a la porta del local per la directora, que responia amb un sincer “el premi és estar aquí i que sortiu contents”. La nota mitjana rebuda després del recompte de vots del gairebé centenar d’assistents, va ser de 9.

Nou també van ser les actrius i actors participants que “han fet un esforç molt gran, perdent hores de dormir” per assimilar una complicada representació en una transició surrealista amb la mort com a element principal i on els colors marquen la diferència entre els diversos contendents de la trama.

“Ja hem escoltat al públic i nosaltres estem molt contents de la selecció aconseguida en aquesta edició” afirma Jaume Guarch, membre de la comissió del TACA’M. “Sobre més de 50 és complicat triar i atrevir-se amb un Lorca és prou gratificant” afegeix, mentre conclou que “la selecció ens va semblar molt bona i veient la satisfacció del públic ja quedem molt contents”.

La pròxima i última representació del TACA’M 2019 serà el diumenge 24 de març amb Dotze sense pietat de Reginald Rose, representat pel Grup de Teatre de Sant Hipòlit de Voltregà.

 

Roja Selene

Roja Selene

IMATGES | El surrealisme lorquià està molt present en aquesta obra. Roja Selene va obtenir un nou de nota mitjana després de l’actuació.> A. SAN ANDRÉS

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss