Caldes de Montbui Nadal

Altres formes de viure les festes de Nadal a Caldes

Persones vingudes fora de l’Estat i que fa temps van arribar a la vila termal recorden com són les tradicions nadalenques al seu país d’origen, la seva gastronomia, els rituals per acabar bé l’any i els costums religiosos

IMATGE | Un dels elements destacats de la decoració nadalenca de Caldes és l’arbre de Nadal de la plaça de la Font del Lleó. > AJ. CALDES

 

L’América, la Cristina i  la Yanli Li Ling (Yoli) són tres de les 41 protagonistes de l’exposició ‘Calderins d’arreu. De la memòria als objectes’ que aquests dies es pot veure al Museu Thermalia i que s’ha prolongat fins al 20 de gener a causa de l’èxit. La mostra que busca estirar del fil de la memòria de calderins i calderines d’arreu del món que per raons diverses –polítiques, econòmiques, aventura o amor– van arribar un dia a Caldes i aquí van construir casa seva.

L’exposició està comissariada per Produccions Nòmades, un col·lectiu que integren, d’una banda,  l’antropòloga Maite Marin i, de l’altra, el fotògraf Jordi R. Renom.

La mostra es completa amb objectes que volen ser un homenatge a la memòria material i quotidiana de les persones i permeten vincular el lloc de procedència amb el d’arribada, el present amb el passat. Uns objectes que ofereixen la possibilitat d’endinsar-nos en les emocions i els sentiments íntims de les persones calderines protagonistes de l’exposició i que un dia van ser emigrants.

FESTA GASTRONÒMICA DOMINICANA
L’América Adames, nascuda a Santo Domingo (República Dominicana), és des del 1998 a Caldes i porta el restaurant Ca l’Emili al polígon La Borda. Portar un restaurant exigeix molts sacrificis, però a l’hora de celebrar el Nadal fa celebracions la nit de Nadal i per la revetlla de Cap d’Any. “El dia 24 podem ser 8 persones a casa però el 31 de desembre ens podem ajuntar unes 47 persones”, explica l’América, que especifica que per a la revetlla de Cap d’Any ha d’habilitar el garatge de casa seva per encabir-hi tots els comensals. L’América es bolca a la cuina durant aquestes dates especials i intenta reproduir els millors plats de la cuina caribenya. Un dels que no pot faltar a taula és l’arròs ‘moro de guandules’ –un llegum que té força seguiment a la República Dominicana– amb coco i el garrí rostit. Al seu país d’origen, el plat anomenat ‘cerdo a la puya’ s’acostuma a cuinar amb un forat al terra i s’adoba. L’América el cuina de manera similar a Caldes, amb un adob semblant però fet al forn.

La festa culinària continua amb l’‘espaguetada’, “una mena d’espaguetis fets amb sofregit, que és un plat ideal si a la taula hi ha nens”, afegeix l’América. Un altre dels plats que no pot faltar a la taula aquests dies és el ‘sancocho’, una sopa o estofat tradicional que, segons els llocs pot anar d’un estofat espès a un brou més clar. Normalment es prepara a base de verdures i condiments als quals s’afegeix pollastre, gallina, porc o vedella.

Els comensals també poden gaudir d’ensalada russa “que nosaltres fem amb més vegetals i sense tonyina”, ‘petit-pois’ –els pèsols  com s’anomenen a Catalunya–, els ‘patacones’ –rodanxes de plàtan fregit que se serveixen com acompanyament–, la ‘telera’ –un pa fet a base d’ou–, gambes, “que, en realitat, són gambetes amb salsa picant”, adverteix Adames, i ‘cebiche’ de gamba.
I, és clar, per coronar aquest festival gastronòmic, res millor que amb unes postres abundants. No hi poden faltar les peres, les pomes, el torró –fet amb cacauets i sucre–, les ‘gomitas’ o llaminadures, i els ‘coquitos’ o fruits secs.

Per celebrar el canvi d’any, l’Amèrica prepara un ‘sancocho’. No hi ha una tradició dominicana especial per celebrar el Cap d’Any, tret de les canonades que dispara la marina a Santo Domingo. “També hi ha la tradició de començar l’any amb tot net, a les cases no hi pot haver brossa”, recorda l’Amèrica. De la seva infantesa a Santo Domingo, l’esperit nadalenc s’imposava entre el veïnat: “Fèiem menjar de més i el compartíem entre els veïns, cadascú amb els seus a casa seva”. Un esperit semblant és el que es tracta de tenir amb l’àpat multitudinari del 31 de desembre en el qual, a part de la família i els amics més íntims, l’Amèrica convida veïns i persones també que algun dia van ser immigrants com ella.

L’ESPIRITUALITAT DE L’EQUADOR
La Cristina Burbano de Lara, nascuda a Quito, la capital de l’Equador, va arribar a Catalunya fa 16 anys i en fa 8 que viu a Caldes. Diumenge passat va començar la novena de Nadal, un període de 9 dies de preparació del Nadal en el qual s’ajunten les famílies i resen, a més de prendre vi calent amb panses. “Cada dia anem a una casa diferent”, explica la Cristina, que es desplaça a Barcelona amb la seva família per aquestes tradicions. A més de resar, “cantem nadales pròpies equatorianes”. Cada dia, les oracions són diferents a mesura que s’acosta el dia de Nadal.

La Cristina pertany a una família nombrosa i pel que fa a la gastronomia s’han adaptat als gustos d’aquí. “Et pots trobar una diferència radical de costums en una mateixa ciutat depenent del cercle on et moguis”, constata la Cristina, que afegeix que “els indígenes mantenen la tradició per aquestes dates, nosaltres per exemple ni fem gall dindi farcit”.

La Cristina tampoc porta a la pràctica un dels costums més arrelats a l’Equador per acomiadar l’any, els ‘Año Viejo’, uns ninots que representen bàsicament l’any que acaba, fets amb roba vella, cartró o paper, farcits d’encenalls, palla o serradures i amb petards, que han de ser cremats la matinada del 31 de desembre. De manera caricaturesca, els ninots acostumen a simbolitzar polítics o personatges relacionats amb l’actualitat de l’any que acaba. “Les noies es disfressen de vídues i es posen a les voreres dels carrers amb unes cordes i aturen el trànsit. Si el conductor els dona diners, les vídues baixen la corda”.

A l’exposició ‘Calderins d’arreu’ la Cristina hi va aportar una reproducció de la verge alada de Quito, que en el seu dia va crear el mestre mestís Bernardo Legarda amb molts ornaments. Precisament, des del 1971 una estàtua gegantina de 30 metres d’alçada totalment d’alumini inspirada en la creada per Lagarda corona el cim conegut com a Panecillo a Quito. Pel Nadal hi posen un pesseble il·luminat amb figures molt grans que són visibles des de tota la capital equatoriana.

CELEBRAR DOS ANYS L’ANY NOU
La Yanli Li Ling va arribar a Catalunya el 1992 i regenta el restaurant xinès Pekín del carrer d’Aparici. Per ella, el Nadal es tradueix en menjars familiars “en els quals podem arribar a ser unes 30 persones, encara que abans n’érem més, però la feina d’aquests dies de Nadal no ens permet ser-hi a tots”, constata la Yanli, o Yoli, com  és coneguda. Per a aquests dies especials, a la seva família es prepara carn amb espècies.

Les celebracions continuen amb l’any nou xinès, que se celebra a finals de gener o principis de febrer. “Es pot dir que els xinesos celebrem dues vegades l’any nou”, assegura la Yanli.

 

Amèrica República Dominicana

Cristina Equador

Yanali Xina

IMATGES | A dalt, América Adames de la República Dominicana, al centre Cristina Burbano de Lara, de l’Equador, i a baix Yanli Li Ling, de la Xina. Les tres participen a la mostra ‘Calderins d’arreu’ que es pot veure fins el 20 de gener a Thermalia. > J. R. RENOM

 

TROBADA EL 17 DE GENER DE TOTS ELS PARTICIPANTS

L’América Adames (República Dominicana), la Cristina Burbano de Lara (Equador) i la Yanli Li Ling (Xina) es tornaran a retrobar el pròxim dijous 17 de gener al Museu Thermalia juntament amb els altres 38 protagonistes de l’exposició ‘Calderis d’arreu. De la memòria als objectes’, tres dies abans de la clausura de l’exposició. Altres calderins que han participat a la mostra provenen de Les Useres (Castelló), Puebla del Río (Sevilla), Águilas (Múrcia), Uruguai, Siles (Jaén), Pakistan, Veneçuela, Santa María del Val (Cuenca), Gor (Granada), Aldea del Cano (Cáceres), Marroc, Mali, Irlanda, Palma del Río (Còrdova), Bienvenida (Badajoz), Bolivia, Isla Mayor (Sevilla).

La mostra també incorpora el testimoni de persones nascudes al poble i les seves percepcions sobre aquelles “altres” persones nouvingudes que, poc a poc, van deixar de ser-ho.

 

Exposició: Calderins d'arreu

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss