1r equip CF Caldes

“M’agradaria que el futbol base s’il·lusionés amb el primer equip”

José Luís Duque és l’encarregat d’aconseguir l’objectiu de la permanència a 2a Catalana

IMATGE | El primer equip del CF Caldes en la foto oficial d’aquesta temporada. José Luís Duque és el cinquè per la dreta de la fila de dalt. > CEDIDA

La setmana de presentació dels equips del CF Caldes, parlem amb el tècnic José Luís Duque, que aquesta temporada s’ha fet càrrec del primer equip en substitució de Marc Fortuny, l’entrenador de l’ascens. Duque, un tècnic de prestigi en categories regionals, va començar a entrenar el futbol base de Santa Coloma, per passar durant quatre anys pel juvenil de nacional del CF Damm i dos més pel Mercantil. Després de cinc temporades al CF Sant Cugat, va emprendre l’aventura andorrana al FC Ordino per tornar posteriorment a la Peña San Pedro abans de convertir-se en Terrassa CF al seu pas per Tercera Divisió. També va ser ‘scouter’ del CF Badalona i del Rubí abans de fitxar pel Caldes.

Com arribes al Caldes?
Arribo per una urgència. El Caldes tenia un projecte molt clar fet, amb un equip que acabava de pujar de Tercera i una plantilla feta per l’entrenador que hi havia. De la nit al dia va haver-hi canvis i l’entrenador va marxar, i amb ell molts jugadors. Va ser molt per amistat i perquè al dia a dia estic aquí, ja que el meu fill juga al Caldes. En primera instància vaig dir que no, ja que futbolísticament no volia baixar a Segona Catalana. Els vaig veure amb molta urgència i vaig posar unes condicions que pensava em dirien que no, però ho van acceptar. Van creure tant en la meva feina i les condicions exigents que no vaig poder dir que no. Entenc que l’entrenador del Caldes hauria de ser d’un altre perfil més adient per a Segona Catalana.

Quines van ser aquestes condicions?
A banda de les econòmiques, una va ser la importància i el pes de l’equip juvenil. Entenc que, en un club així, el futur ha d’estar en jugadors de la casa. Ara fa tres setmanes que també entreno el juvenil A, ja que era la millor manera d’encaixar-ho tot al projecte.

Ets un entrenador de pedrera, doncs.
M’adapto a les circumstàncies del club on soc. He estat en equips en els quals l’objectiu és guanyar cada diumenge i és molt difícil fixar-te en la pedrera. Però aquí s’ha de pensar en la pedrera i li ho vaig fer veure a la directiva. Aquest any, per circumstàncies, s’ha hagut de signar molts jugadors de fora, ja que va arribar un moment en el qual l’equip tenia només vuit jugadors i no hi havia entrenador. Llavors vaig portar jugadors de la meva cartera, però aquests no són els jugadors adients per preu.

Quin és l’objectiu per aquest any?
L’objectiu és mantenir-nos i que per la pròxima els juvenils tinguin més pes, amb només alguns retocs. Hauríem de sumar entre els 40 i els 50 punts, no crec que en sumem gaire més. Sumar a la primera volta és molt important, ja que et marquen el camí, i a la segona ja no tens tantes urgències. La Segona Catalana és molt emocional. Es juga molt amb això. Hem estat capaços de plantar cara al Masnou i guanyar Les Franqueses, competint com un gran, però després hem tingut resultats més dolents amb equips que estan per sota. Al final serem on correspongui.

 

Jose Luis Dique

“Si les coses es fan bé, en dos o tres anys s’hauria de tenir un equip amb el 75% de jugadors de la pedrera”

La 2a Catalana és una categoria difícil.
És una categoria molt informal i la meva manera de fer i pensar no va amb aquesta divisió. Un any sense tanta pressió també va bé en l’àmbit personal. A Primera Catalana guanyes una setmana i has d’estar pensant en la següent, sense gaudir del moment. A Segona no hi ha tanta pressió, però també és menys seriosa en molts aspectes. No pots exigir el mateix als jugadors i d’una setmana a l’altra has de canviar l’alineació per complet.

Deies que és una categoria emocional.
És una categoria de jugar diumenge. Molt informal, com he dit. Treballo molt el rival mitjançant el vídeo i aquesta és a la que menys rendiment li treu a aquest mètode. Pots veure un equip un diumenge i el següent que jugui serà totalment diferent. Hi ha jugadors que no poden entrenar per feina, estudis o altres motius. D’una setmana a l’altra hi ha molts canvis en l’alineació. A Primera, per exemple, és molt diferent, perquè les alineacions són més estables i si canvien jugadors saps qui entrarà en el seu lloc. En l’àmbit tàctic també és horrible, ja que el desordre que existeix és descomunal. Un partit pot estar molt tranquil amb 0-0 i, si aconsegueixes un gol al minut 60, el rival acaba amb sis davanters, tres defenses i un que no saps on és.

Com qualificaries el joc dels teus equips?
Intento educar-los sobre l’ordre, no m’agrada el desordre. Diuen que soc molt defensiu. Està molt de moda el futbol de possessió com fa el Barça o el Manchester City. A Segona Catalana el 80% o 90% de les victòries arriben per l’estratègia, no per la possessió. Qui guanya les lligues normalment no és el millor equip, sinó qui menys gols rep.

Més enllà del joc i els objectius, amb què podrà gaudir l’afició del Caldes?
Patirem molt cada victòria. Hem de guanyar partits per aconseguir la permanència. Veuran un equip compromès, seriós i formal, amb la il·lusió de poder donar minuts a jugadors de la pedrera a les últimes jornades. La meva principal il·lusió, a banda de la permanència, és que a la jornada 34 hagin debutat quatre o cinc juvenils i que el futbol base s’il·lusioni amb el primer equip

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss