Lourdes Becerra

El somni d’una tarda d’estiu

Lourdes Becerra és entrenadora al CN Caldes després de ser la segona dona espanyola en classificar-se per a una final olímpica

IMATGE | Lourdes Becerra celebra la classificació per a la final a Atlanta’96.> CEDIDA

 

La preparació per a uns Jocs Olímpics és potser un dels entrenaments més durs que un esportista pugui fer. No hi ha marge d’error, ja que en només uns minuts es pot llençar a les escombraries la feina de quatre anys o tocar la glòria. Lourdes Becerra (Sabadell, 1973) ho va poder comprovar en les tres olimpíades en les quals va participar (Barcelona’92, Atlanta’96 i Sydney 2000), on va ser la segona dona espanyola que va aconseguir arribar a una final olímpica.

Les quatre medalles de Mireia Belmonte en natació tenen un llarg recorregut en la història de l’olimpisme, en què abans que ella només Nina Jivanevskaia va ser capaç de conquerir un bronze pel combinat espanyol, en cent anys d’olimpisme aquàtic femení, ja que, tot i que la primera olimpíada moderna va ser el 1896 a Grècia, la natació femenina no va competir fins a Estocolm 1912. Aquest llarg camí està forjat per noms com el de Maria Pau Corominas, primera finalista en uns jocs olímpics a Mèxic 1968, i Lourdes Becerra, segona en aconseguir-ho a Atlanta 96.

Becerra, atleta del CN Sabadell com Corominas, va iniciar una premiada carrera esportiva amb només deu anys. “Als sis anys tenia molta por de l’aigua i van apuntar-me a cursets de natació. Als deu, van proposar-me començar a entrenar setmanalment” explica l’ara entrenadora del CN Caldes. La nedadora aviat va destacar amb resultats positius i els tècnics sabadellencs aviat van fixar-se en ella: “vaig començar tard a la natació i als 12 anys van proposar-me doblar entrenaments matí i tarda. Als 13 entrava al Col·legi Santa Clara”. El Santa Clara, una escola sabadellenca depenent del CN Sabadell, l’objectiu principal de la qual, segons expliquen a les bases, és preparar “joves esportistes per a l’alta competició, oferint-los la preparació i els mitjans necessaris per a millorar el seu nivell esportiu i fer-lo compatible amb una formació educativa de qualitat”.

“Als 11 vaig començar a competir. Al 85 anava al primer campionat d’Espanya per edats i al 86, amb 13 anys, vaig fer el primer absolut espanyol” en el qual, tot i la seva joventut, aconseguia la mínima per puntuar per al seu equip, l’objectiu marcat pel club.

El 1988 al CNS es va fer un grup especial per a participar en la 25a edició dels JJOO moderns: Barcelona’92. “En aquell moment l’objectiu va semblar-me massa gran. Només tenia 15 anys i ni havia pensat arribar a aquell nivell. Vaig posar-hi moltes ganes i tot i que va costar molt classificar-se” explica, mentre confessa que el millor record que guarda és la cerimònia d’inauguració. Desfilar amb només 19 anys pel tartà de l’Estadi Olímpic “va ser una emoció incontrolable, no sabies ben bé on estaves. És una sensació única. Comences a escoltar els crits i les llàgrimes salten dels ulls” incideix Becerra, que no quallava una gran actuació amb una 28a plaça als 200 braça y 31a en 200 estils.

Després de Barcelona, ja no va haver-hi un grup especial per preparar els jocs d’Atlanta. Becerra es prenia un any més tranquil, preparant-se “temporada a temporada”. Els entrenaments en alçada a Sierra Nevada van ser molt durs i ella decidia “anar a la seva” després d’experiències en preparacions anteriors, viatjant quatre dies després que la resta, per sortir quatre dies després. Va ser l’única del grup –va viatjar juntament amb nedadors del CAR Sant Cugat– que aconseguia posteriorment classificar-se per als jocs. L’holandès Paulus Wildeboer va ser l’ombra de la sabadellenca durant la preparació, tècnic que va conservar durant tota la seva carrera.

A Atlanta es va perdre la cerimònia inaugural per estar competint. El 20 de juliol del 96 és una data que mai oblidarà, quan va aconseguir el somni d’una tarda d’estiu. Al matí, l’objectiu era arribar a la final B dels 400 estils, però Becerra va aconseguir la final A, superant el rècord d’Espanya a la classificatòria (4:45,54). Fins i tot va liderar la prova en braça, la seva especialitat. “Estava molt nerviosa, però molt segura de mi mateixa. No passava el temps per arribar a la piscina. Vaig ser la primera a arribar per escalfar”. A la final, a la tarda, l’objectiu era “gaudir i no acabar última”. I ho va aconseguir. Va acabar setena, millorant novament el rècord estatal que ella mateixa va fer a semifinals (4:45,17).

Després d’Atlanta, el nivell assolit i la motivació eren màxims. A l’europeu de Sheffield 98 aconseguia una plata en 200 braça i el bronze en 400 estils i un any després es penjava el bronze al mundial de Hong Kong als 400 estils.

Amb 27 anys, tot i les bones sensacions, a Sydney 2000 els resultats no van millorar els d’Atlanta i acabava en 14a posició als 400 estils, quedant eliminada als 200 braça.

A banda dels JJOO, Becerra va sumar un èxit darrere l’altre als campionats nacionals, en els quals aconseguia 33 vegades campionats d’Espanya (100 i 200 braça, 200 i 400 estils), amb 20 plusmarques estatals, bronze i plata a l’europeu de Sheffield 98 i bronze al mundial de Hong Kong 99 i diploma olímpic a Atlanta 96. Aquest és el bagatge d’una atleta d’alt nivell que ara transfereix els seus coneixements des de les piscines del CN Caldes.

 

Lourdes Becerra

Lourdes BecerraIMATGES | A dalt, la nedadora (segona per l’esquerra) amb les seves companyes a Barcelona’92. A baix Becerra com a entrenadora del CN Caldes amb els nedadors Ainhoa Campabadal i Marc González. > CEDIDES

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss