Naïm Ràfols

Naïm Ràfols, un campió amb seny

Amb només 11 anys ha aconseguit proclamar-se campió d’Espanya de futbol sala amb la selecció catalana i fiançar-se com a titular a l’equip CatGas Santa Coloma

IMATGES | Imatges de la final i la posterior celebració del títol de campió d’Espanya amb la selecció Catalana a Cantàbria. > A. SAN ANDRÉS

A les societats modernes estem acostumats a valorar els èxits aconseguits en edat adulta, moltes vegades menystenint i no gaudint suficientment els reptes en edat infantil. No és el cas, però, de Naïm Ràfols (Caldes, 2006), que s’ha convertit en una de les majors promeses del futbol sala nacional, després de guanyar el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana.
El Naïm és un jugador versàtil que pot jugar de tancament o ala, tot i que, com explica, “puc jugar també de pivot”, mentre que la seva mare afegeix que “és un jugador molt versàtil, ja que juga amb les dues cames”. El petit va començar en el futsal amb només quatre anys, potser per la influència sistèmica familiar, ja que els seus pares també van ser jugadors: el pare, de veterans al Caldes, i la mare, al conjunt francès del Le Neubourg, a Normandia.

Els primers passos del petit jugador van començar al CN Caldes, on va descobrir els secrets del futbol, combinant l’esport amb classes de piano, una de les altres passions del jugador del CatGas Santa Coloma. Aviat va començar a despuntar per la seva visió de joc, una qualitat que no va passar desapercebuda per l’extensa xarxa de scouters de diversos equips. Un d’ells va ser el CFS Manent de Santa Coloma.

“El futbol gran, m’agrada veure’l, però no jugar-hi. El futsal és més tècnic i em diverteixo més” matisa el Naïm, que sorprèn pel seu caràcter centrat i concís, tot i tenir només 11 anys. El seny regeix la carrera esportiva d’aquest futbolista, que sap fer del sacrifici una virtut. “Ell és molt més tècnic, el seu germà és més golejador” explica la seva mare, Isaura. L’Akim, amb un any més que el Naïm, és pivot al FC Barcelona, el màxim rival del Futbol Sala Garcia a Catalunya. Tot i que li costa reconèixer-ho, l’Akim és un mirall per a ell i un exemple a seguir, i sovint intercanvien consells de jugades. “L’esport és pràctica i poca cosa ens podem ensenyar parlant, tot i que moltes vegades ho fem” explica sota la mirada de la seva mare, que ha de recórrer més de 100 km de cotxe per portar a entrenar els seus fills: “és sacrificat fer-ho, però només veure la felicitat dels teus fills, val la pena. Creiem que practicar esport és totalment necessari per als nens, però sempre sense deixar de banda els estudis”. Un tema que ha de portar en perfectes condicions, ja que la majoria de planters dels equips d’elit de futsal demanen que els resultats acadèmics siguin bons per poder continuar a les seves files.

Naïm Ràfols

Naïm Ràfols

 

Del Manent, on va aconseguir la lliga, el pas lògic era l’equip veí del CatGas, on va arribar fa una temporada. L’impuls del futsal a Santa Coloma la converteix en una de les ciutats pioneres i amb més nivell en l’esport, d’ençà que l’Indústries Garcia es va fundar el 1975. Ja consolidat a la catalana, on va perdre el Campionat d’Espanya contra Cantàbria sent jugador del Manent, el calderí conservava el lloc després de fitxar pel seu nou equip, i es va erigir també com una de les referències del joc dels blanc-i-blaus.

“M’agradaria arribar a ser jugador professional de futsal amb el CatGas” confessa el Naïm, que sap el que és sacrificar-se per l’esport, tot i la seva curta edat. “El codi de conducta del club s’ha de respectar íntegrament” explica la Isaura, mentre afegeix que “ell és conscient que es perdrà coses de la vida diària, que els seus companys de classe tenen com a normals”. No és fàcil ser jugador d’un equip d’elit, però el Naïm ho accepta sense discussions i entén el rol que ha de tenir i els sacrificis a fer.

Amb Ricardinho i Adrián Alonso ‘Pola’ de l’Inter Movistar com a referència, el petit dels Ràfols no amaga la seva admiració per Cristiano Ronaldo i Andrés Iniesta, dos jugadors completament diferents, però de perfil tècnic com ell. Fins a tal punt arriba la seva fam de tecnificació, que no descarta ser enginyer quan sigui gran, amant com és de la ciència.

L’èxtasi va arribar el passat 27 d’abril, a Piélagos (Cantàbria), quan l’equip del Naïm va aconseguir superar la selecció d’Aragó a la final del Campionat d’Espanya, després d’un contundent 8-1. Un èxit del qual ha de saber gaudir abans de créixer i poder-ho fer com a professional.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss