Eudald Noé

Eudald Noé, el mag del desert

Mecànic expert en competició, actualment és el coordinador tècnic de l’equip Gas Gas al ral·li Dakar, però també va ser el primer espanyol a participar i arribar a la capital del Senegal

IMATGES | Eudald Noé al seu taller de Caldes amb el quad de l’edició 2002 i les Gas Gas del 2018. > A. SAN ANDRÉS

En el món del motor hi ha mecànics i mecànics amb majúscules, i Eudald Noé passa per ser un dels de la segona opció. Format a si mateix en el món de la mecànica, aquest calderí és un dels experts més importants a escala mundial en preparació de vehicles pel Dakar, siguin motos o buggys, que recentment ha traslladat el seu negoci especialitzat en competició a Caldes de Montbui.
L’Eudald, un mecànic autodidacte, es va iniciar en el món de la mecànica després d’acabar l’escola, i va connectar molt aviat amb la competició de circuits. Després d’haver preparat motors pel seu compte, les seves habilitats no van passar desapercebudes i diverses escuderies es van fer amb els seus serveis. Amb el temps, va acabar assessorant mecànicament noms il·lustres com el cinc vegades campió del món Jorge Lorenzo, el campió del món de 125cc Emili Alzamora, el sis vegades campió d’Europa Carmelo Morales, el campió d’Espanya de Supersport Oriol Fernández, Dani Amatriain, Lucas Oliver o el desaparegut Álvaro Bultó, entre d’altres. Cap especialitat del motorsport se li escapa, ja que ha treballat en campionats de velocitat, raids, enduro, supermotard, resistència o el campionat del món de superbike.
Les competicions de cilindrades petites deixaven de tenir secrets per al calderí, que a finals dels vuitanta també es va iniciar a la sorra del continent africà fent d’assistència de Carles Mas amb la recordada Yamaha YZE vermella de l’equip Camper, que es va quedar a les portes d’aconseguir la victòria el 1990. “Un repostatge amb benzina mesclada amb aigua, en l’última etapa, va impedir la victòria final. Per sort vam poder aconseguir reparar la moto per acabar segons”, explica amb nostàlgia del que va ser el millor resultat d’un espanyol fins a aquell moment.
Amb molta experiència mecànica a la prova durant els anys noranta, el 2002 va participar en la categoria de quads, veient que cap pilot espanyol no ho havia fet amb anterioritat.
“L’amistat amb els patrocinis dels pilots per als quals treballava va servir perquè donessin suport al projecte. Vaig crear un quad a partir d’una Suzuki GSX-R de 600 cc –una moto de carretera– que vaig modificar”. Amb la conversió de dues a quatre rodes, un dipòsit de benzina ampliat per adaptar-lo a les exigències del desert, canvi modificat, un sistema de silentblocks per amortir els cops del manillar o diverses solucions creatives per a assistències més ràpides, l’experiència entre bambolines el va ajudar a crear una màquina capaç de competir entre els millors. De fet, va ser l’únic quad que va aconseguir passar del quart dia de competició, cosa que assegurava la victòria final. L’experiència, però, malauradament ews va acabar a tres dies d’arribar al Senegal, quan el físic li va dir prou i va haver-se de retirar.
En la següent edició, el pilot Jordi Gaig li va oferir preparar dos quads Desert 650 amb motor Rotax i fer-li de “motxiller” a la prova, on l’Eudald va aconseguir arribar a les platges de Dakar en quarta posició com un dels únics vuit supervivents del 2003. Un any després va tornar com a assistència, però el 2005 Noé va preparar un ATV Honda –un quad amb tracció total– per provar una nova aventura: “en aquell moment no havia arribat cap ATV a Dakar i el repte era acabar. Malauradament un accident un mes abans va deixar-me fora de la cursa”. Després d’aquesta decepció, va tornar els següents anys com a assistència de les seves creacions, fins que el 2008 va tornar a rescatar el projecte de l’ATV. Malauradament aquella edició es va haver de cancel·lar per les amenaces d’Al-Qaeda, que van provocar el canvi de continent.
Els següents anys va preparar les motos de l’equip lleidatà Big Raid i del Yamaha JVO, abans d’arribar a l’equip Gas Gas, quan fa tres anys va construir part de les motos. En l’edició 2018, la marca catalana va confiar plenament en la seva màgia per preparar i assistir les motos que aconseguirien excel·lents resultats finals. “Vaig construir les motos i escollir l’equip tècnic. Teníem com a objectiu acabar entre el 10è i el 12è lloc amb un dels pilots i entre el 20è i 22è amb l’altre. Un repte molt difícil per a una marca novella”, explica el responsable tècnic de la marca al Dakar. Finalment, els resultats van ser encara millors que els objectius marcats, amb el francès Johnny Aubert en sisena posició, Jonathan Barragán 15è i l’andorrà Cristian España 30è. La marca amb seu a Saragossa seguirà confiant en ell per a l’edició 2019.
Però l’experiència de l’Eudald no s’acaba en el món de les curses i va ser un dels fundadors, juntament amb l’expilot Dani Amatriain, de l’escola Monlau Competició, un dels referents mundials en formació de mecànics de competició.
El projecte Buggy Masters Team (buggymastersteam@gmail.com) és l’últim propòsit del calderí, un modern taller especialitzat en vehicles de competició de recent creació, que pren el relleu del desaparegut Tibau Team a Caldes. Per les seves instal·lacions hi passen tot tipus de vehicles de competició que fan les delícies de qualsevol amant del món del motor, tot i que per raons evidents no és obert al públic en general. “Estic especialitzat en el tema de ‘buggys’ i raids, però també faig qualsevol cosa lligada amb la competició”, explica Eudald Noé, un autèntic mag del desert.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss