Abans de res, m’afanyo a dir que, com tots sabeu, aquestes pseudocrítiques només són l’opinió personal del sotasignat i el que per mi és força important és que em llegiu; si esteu o no d’acord amb la meva opinió, ja em complau com a debat.
Feta aquesta introducció per dir quelcom sobre El crèdit, l’obra que els de TACA’M ens han portat avui diumenge 11 de març a l’Stage, considero convenient separar l’obra en si de l’actuació dels intèrprets.
L’autor, Jordi Galceran, al meu entendre no ha volgut res més que mantenir el somriure dels espectadors al llarg de tota l’obra, una mena de sainet sense més pretensió, i, com a teló de fons, el recurs fàcil que mai falla, allò que “la jod… no tiene enmien…”. Si l’objectiu era aquest, sens dubte ho ha aconseguit.
Els actors Siscu Ruiz i Marco Fernández (a la vegada director) de 8uit de Teatre han estat a l’alçada i en tot moment han tingut el públic a la butxaca.
De voler trobar quelcom negatiu, això fora la reiteració de situacions que, d’altra banda, són lògiques en una obra que, com queda dit, només pretén distreure.
