Sempre ho diuen que el lloc on més aprens a fer política és al món municipal. I que també és un dels més difícils i agraïts alhora per la proximitat amb els teus veïns i veïnes a l’hora de tractar i, de vegades, també rebre alguna reprimenda. I qui ho diu, sempre té raó.
Però els que en algun moment ens hi posem en política hauríem de tenir sempre clar que d’això es tracta. D’escoltar, de parlar, de negociar, d’arribar a acords, d’empatitzar, d’aprendre (molt!), de ser creativa i sempre, de buscar el millor pel teu poble, per sobre de partits o causes personals.
És per això que avui presento la meva carta de renúncia de l’acta de regidora de l’Ajuntament de Caldes de Montbui. Per coherència amb el que defenso, amb el que crec i el que he dit durant aquests gairebé tres anys de regidora a l’oposició en els que amb honor he servit a la vila que em va acollir de ben jove i encara segueixo sentint la meva llar.
La vida d’una jove és difícil de preveure i no sóc ni la primera ni l’última que davant la precarietat no pot dir que no a una bona oportunitat laboral, encara que aquesta la porti a molts quilòmetres de casa. Personalment no trobo sentit a ser regidora d’oposició des d’un altre país, com tantes vegades vaig qüestionar que fes el nostre alcalde amb la seva duplicitat de càrrecs. Serà que considero que tots i totes som importants però ningú imprescindible i per això estic segura que tindré un gran relleu a la casa consistorial. Aprofito aquestes línies per fer uns breus agraïments, el primer de tots i el més gran, al meu company en aquesta aventura, en Xavi, qui ha sigut mentor, amic, company i ha sabut com ningú, empoderar una dona jove e inexperta en un ajuntament. A tots els i les treballadores de l’Ajuntament de Caldes de Montbui per ser la sang i el cor que fa viure aquest municipi, sense vosaltres res s’aguantaria. I finalment a qui en el seu dia va confiar que una jove de 22 anys us representava, espero haver estat a l’altura.
Gràcies pels coneixements, l’experiència i per saber que Caldes sempre serà casa meva. Salut i socialisme!