La violència masclista és tota aquella violència que s’exerceix contra les dones simplement pel fet de ser-ho. És universal, afecta totes les classes socials, tots els països, edats, cultures…, a tots els nivells: directe, estructural i cultural. Per aquest fet, cal enfortir el compromís per eradicar la violència masclista de la nostra societat i ha de ser una prioritat transversal en totes les polítiques públiques i també en les iniciatives privades, en el si de les famílies i en l’actitud vital de la ciutadania. Polítiques de dones i per a dones, que facin sentir la nostra veu i la nostra presència en tots els àmbits. Que ens dotin d’estratègies, recursos i suport per a l’accés amb llibertat a la nostra societat. Que facin possible l’apoderament de les dones per liderar el nostre projecte de vida amb plena autonomia i lliure de violència. També cal treballar per a la prevenció i la detecció de totes les formes de violència exercida contra les dones, que malauradament es continua produint diàriament a totes les esferes socials. Aquests han de ser els nostres principals reptes. No podem girar l’esquena a un fet tan greu, cal prendre consciència i establir unes pautes de convivència respectuoses i igualitàries a la nostra societat. No es pot negar que, durant aquests anys d’evolució i conscienciació, s’ha avançat, però encara queda molt camí per recórrer. No podem obviar d’on venim, d’on partim, de les condicions d’injustícia i desigualtat que ens precedeixen, la motxilla carregada amb la qual les dones ens presentem en societat, simplement pel fet de néixer dones. Així i tot, cal continuar lluitant, cal fer èmfasi en el paper i la dignitat de les dones, en el perill de retrocedir en tots els avenços que s’han produït fins ara, en la realitat que ens rodeja i en la violència que es continua permetent. Cal lluitar per reconèixer, valorar i incorporar les aportacions femenines a la nostra societat.
No ens morim, ENS MATEN. No hem de ser perfectes, hem de ser LLIURES.
