fira de nadal

Una fira entranyable, un autèntic caliu de Nadal

Caldes celebra una altra vegada una nova edició de la Fira de Nadal amb el seu gran producte estrella, el brou de Nadal, que s’esgota abans del previst

IMATGE | Un membre de l’organització serveix una ració de brou a la plaça de la Font del Lleó diumenge al matí. > J. Serra

Les baixes temperatures del cap de setmana van ajudar que la 32a Fira de Nadal, que es va celebrar al nucli antic de Caldes el cap de setmana passat, s’assemblés als tradicionals mercats del centre d’Europa. L’original disposició de les més de 150 parades d’artesans, brocanters, antiquaris, d’alimentació i de cuina sobre rodes convidaven a perdre’s pels carrers del Forn, Joan Samsó, la plaça de la Font del Lleó, la plaça de Can Rius i el carrer del Forn. Si als mercats nadalencs del centre d’Europa l’estrella és el vi calent, el beuratge més apreciat aquests dies de fira a Caldes ha estat el brou de Nadal, fet amb aigua termal i amb l’olla gegant més gran de Catalunya (d’1,5 metres de diàmetre i amb capacitat per encabir-hi 1.600 litres de brou). Un dels cuiners encarregats de la cocció, Jordi Bofí, comentava dies abans de celebrar-se la fira que “l’aigua termal que tenim aquí dona molt bon resultat per al brou i tot el que s’hi afegeix. Verdures, llegums i carns de tota mena es couen molt bé i fins i tot crec que té un punt especial, aquesta aigua”. Divendres a la nit es va començar a bullir i dissabte s’hi va posar la carn d’olla. El tast de brou, que era gratuït i que es podia repetir amb moderació, oferia dues opcions: o bé fer-ho amb els gots típics reciclats que es fan servir en els grans esdeveniments a Caldes, que es podien adquirir per 1 € i que després es podien retornar, o comprar un envàs amb capacitat d’1 litre per endur-se’l a casa.
La Núria, una de les nombroses visitants que es trobava a Caldes per primer cop, admetia haver anat a la fira atreta pel brou: “A mi m’agrada, en aquesta època, el brou i aquest que es fa a Caldes el trobo molt potent”, admetia amb les mans embolcallant el got per escalfar-se. Tot i que dissabte ja hi va haver un primer repartiment de brou a partir de les 12 h, el personal de l’organització admetia que “el brou de la tarda és molt més concentrat”. L’operació de fer bullir l’olla amb aigua termal es va fer la nit de dissabte per tenir a punt el brou a les 12 h de l’endemà. A les 14 h ja es va acabar, quan ja s’havien repartit 10.000 racions de caldo i 1.500 de carn d’olla. Així, es van esgotar les racions molt abans del previst. Diumenge, el regidor de Turisme i Termalisme, Isidre Pineda, afegia que “estem molt contents de com ha anat la fira enguany, amb un dissabte multitudinari, cosa que converteix la fira en un dels moments més entranyables i turístics de la nostra vila”.

 

IMATGES | A dalt preparació de la verdura i la carn d’olla del brou nadalenc. Ambient de la fira. El trenet al seu pas per la plaça de la Font del Lleó i una de les catifes de la Trobada de catifaires. > j. serra

UNA BONA MOSTRA D’ART EFÍMER
Una de les novetats de la 32a edició de la Fira de Nadal ha estat la XII Trobada de Catifaires de Catalunya, organitzada per la Federació Catalana de Catifaires, i que es va fer al costat de l’església, al carrer Roma, dissabte i diumenge. Sens dubte, que la presidenta de la Federació Catalana de Catifaires sigui la calderina Vicenta Pallarès, que també presideix Acció Cívica Calderina, ha estat clau perquè l’activitat s’hagi fet a Caldes. “Això ens ha permès que el nostre poble i tots els nostres visitants hagin pogut veure les diferents tècniques de les catifes de flors o de materials naturals del país en un sol lloc”. La mateixa Pallarès admetia el caràcter festiu de la trobada: “Així com per Corpus tothom ha de treballar o ajudar que tothom faci les seves obres, el dia de la trobada cada entitat catifaire fa la seva catifa de lluïment”. I, és clar, el tema escollit era el Nadal. Dissabte, la catifa “El caliu del Nadal”, creada per l’artista calderina Esther Tenedor i que representava l’Associació Acció Cívica Calderina, donava la benvinguda als visitants. També es podia veure la catifa “El tió de Nadal”, de l’Associació de Catifaires d’Arbúcies; el naixement amb aspecte de vitrall que va fer l’Associació de Catifaires de Dalt de la Vila de Badalona; l’arbre de Nadal multicolor de l’Associació Cultural Corpus la Garriga; “Les boles de la llibertat”, de l’Associació Estores del Raval, i l’alegre catifa “Un somriure per Nadal”, del Casal Cultural de Mollet. Un catifaire, que remullava aquesta darrera catifa, admetia que “hem tingut un matí molt fred, però ara, aquesta tarda, hem estat millor”. També s’esperaven les catifes de Ripollet, Sitges i Santa Coloma de Gramenet.
Diumenge hi va haver una assemblea dels catifaires al Casino de Caldes i, posteriorment, una recepció a l’Ajuntament de la vila termal per fer la presentació oficial de la candidatura de les catifes d’art efímer a la Unesco per ser present a la llista de patrimoni cultural immaterial. “Presentar una candidatura a la Unesco no és només un repte, és una dificultat sobre mil dificultats perquè tothom vol obtenir això”, afegia Pallarès. Per optar a la candidatura, primer s’ha hagut de fer una candidatura internacional, “perquè tingui la màxima garantia de ser revisada, escoltada i valorada”, i després “cada entitat té una sèrie de deutes perquè tothom hi estigui d’acord, expressi la seva voluntat amb la candidatura i continuï amb l’activitat per més de 50 anys” , apuntava la presidenta de la Federació Catalana de Catifaires.
L’alcalde de Caldes, Jordi Solé, expressava el seu suport a la iniciativa dient que les catifes de flors “representen un patrimoni cultural i històric que val la pena protegir, divulgar i internacionalitzar” i, en aquest sentit, es mostrava satisfet que l’Ajuntament de Caldes fos dels primers “a donar suport a aquesta candidatura”, tenint en compte els catifaires que hi ha a la vila i les catifes al carrer que fan per Corpus.

 

LA FIRA, A LA XARXA TELEVISIONS
El programa 1món.cat de La Xarxa Televisions va aprofitar la gran projecció de la Fira de Nadal per fer el seu programa de dissabte des de la plaça de la Font del Lleó. L’espai, conduït per Laura Alcalde i per la periodista de VOTV Gemma Permanyer, va tenir diversos convidats i va portar a termediferents connexions, mentre es feia el brou amb aigua termal. El músic i cantant Dyango, que fa més de 30 anys que viu a Caldes de Montbui, va presentar els temes del seu darrer disc, Y ahora qué; hi va haver l’actuació de la companyia de dansa calderina Step by Step, guanyadora de dos premis mundials de dansa, i el calderí Àlex Gómez-Font va presentar el seu darrer treball, el documental L’home orquestra, que repassa la història d’una generació de músics catalans que durant les dècades de 1940 i 1950 van deixar enrere la dictadura franquista i van embarcar-se a fer les Amèriques.

 

UNA FIRA REIVINDICATIVA
Enguany, la fira ha tingut un fort component reivindicatiu motivat per la situació política per la qual travessa Catalunya. Així, en record dels consellers empresonats, cada dia entre les 20 i les 20.15 h els llums de Nadal s’apaguen per reivindicar la llibertat dels presos polítics. La XII Trobada de Catifaires de Catalunya oferia la possibilitat de contribuir en una caixa de resistència. Finalment, diumenge, la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya va servir 200 racions de botifarra amb seques cuinades per la Societat Gastronòmica de Caldes La Fartanera, en l’esmorzar solidari en suport a Raül Romeva -ahir el jutge Llarena va deixar-lo en llibertat sota fiança de 100.000€-  i els presos polítics catalans. Els beneficis de l’acció es destinaran a la caixa solidària de l’Associació Catalana pels Drets Civils.

 

UNA ACTIVITAT QUE VA GENERAR, EN EL 2016, AL VOLTANT DE 600.000€

La Fira de Nadal de Caldes està considerada com una de les millors de Catalunya. Tant és així que l’esdeveniment té un “impacte turístic innegable”, reconeixia fa uns dies el regidor de Turisme i Termalisme, Isidre Pineda. Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Caldes a l’empresa MDK al voltant de la Fira de Nadal de l’any passat xifrava aquesta activitat econòmica al voltant dels 600.000 euros. L’informe buscava l’opinió dels visitants a la fira amb unes 276 enquestes presencials, que es complementaven després amb una enquesta telefònica posterior a la celebració de la fira feta a 42 comerciants. L’estudi constata que el perfil del visitant de la Fira de Nadal és majoritàriament d’una edat compresa entre els 35 i els 49 anys, en actiu i que ve en grup, principalment en família. Respecte a la seva procedència, 8 de cada 10 visitants són d’altres municipis, principalment de Barcelona, seguida per Sabadell, Terrassa i Granollers. Per norma, els horaris, l’ambient i les activitats de la fira són els aspectes més ben valorats, per sobre del 8. Les pitjors puntuacions les obtenen les places d’aparcament i les aglomeracions. L’any passat, van passar per la fira unes 25.000 persones. L’estudi reconeix que, com més temps d’estada a la fira, més nombre de visitants compren o consumeixen a Caldes. Fins i tot, es reconeix que la compra efectiva es realitza principalment a les parades de la fira amb un import mitjà de 20,5 euros. Els comerciants puntuen gairebé amb un 8 la seva valoració respecte de la fira i la meitat dels comerços reconeixen haver incrementat les vendes durant els dos dies de l’esdeveniment.

 

LA FIRA, EN EL DOCUMENT DEL MES DE L’ARXIU

Aquest mes de desembre, coincidint amb la celebració de la 32a Fira de Nadal, l’Arxiu Municipal de Caldes de Montbui ens ensenya una fotografia de Guillem Ayora de la venda de pessebres artesans a la plaça de la Font del Lleó. La imatge no té recollida la data exacta en què va ser captada, però tot indica que va ser feta en la dècada de 1980. La fotografia nadalenca és una de les 7.800 imatges que integren el fons fotogràfic Guillem Ayora, cedit pel fotògraf calderí a l’Ajuntament l’any 2015. Ayora va néixer a Barcelona el 6 d’octubre de 1924. Va instal·lar-se a Caldes de Montbui l’any 1970. Un cop aquí, en Guillem va treballar en una fàbrica de plàstic, a ca l’Albero, al Centre Democràtic i Progressista i al restaurant Rosset. La seva passió per la fotografia el va portar a construir un petit estudi fotogràfic a casa seva i el va convertir en el fotògraf oficial del Setmanari Montbui des dels anys 70 fins al 2012. En Guillem era més que el fotògraf del Montbui, era el fotògraf del poble, perquè tothom hi podia comptar si es necessitava una imatge de qualsevol racó o moment relacionat amb Caldes de Montbui. Per això, el 2012 la vila li va fer un homenatge convertint el seu rostre en un dels capgrossos de la Colla de Geganters.

DOCUMENT DEL MES

IMATGE | Parada de pessebres artesans als anys 80. > G. Aroya

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss