laura puigdueta

Laura Puigdueta, al cim mundial de l’hoquei patins

La jugadora calderina es va proclamar campiona del món de seleccions als World Roller Games disputats a la Xina

IMATGES| La calderina amb la copa del Campionat del Món d’hoquei. A sota, Laura Puigdueta, segona per la dreta, celebrant el títol. > CEDIDA RFEP

2 de setembre a les quatre de la tarda. Pavelló Longjiang Gymnasium de Nanquín, a la Xina. La selecció espanyola femenina d’hoquei patins salta a la pista per enfrontar-se en la final dels World Roller Games –el mundial de patinatge– a la potent selecció d’Argentina. Amb el número 3 a l’esquena, Laura Puigdueta, una calderina de 22 anys que vol fer història.
El partit no comença bé i al cap de tres minuts l’argentina Valentina Fernández anota el primer gol després del refús de la portera Laura Vicente, en un llançament de penal. Natasha Lee i Berta Busquets capgiren el marcador per a les de Ricardo Ares. És el moment de Puigdueta, que trenca la igualada a dos minuts del final, abans que Fernández torni a igualar el partit a tres, per marxar al descans amb aquest resultat.

 

“He viscut el que és perdre i per això acabes valorant més les victòries. Ara en vull més, no en tinc prou”

Al 31, les argentines es tornen a avançar, però és la jugadora calderina de l’HC Palau qui torna a igualar el marcador. S’arriba a la pròrroga i la selecció espanyola aconsegueix el 5 a 7 final i el sisè campionat del món d’hoquei patins, el segon per a la jugadora.

 

selecció espanyola femenina hoquei

La Laura, graduada en òptica i optometria, és una de les jugadores estrella de l’equip del Palau, on juga des dels 11 anys després d’arribar procedent del CH Caldes. Tot i la seva joventut, ja compta amb un palmarès de dos mundials i tres europeus, a més d’una lliga amb el seu club. És, doncs, una de les referències nacionals de l’esport.
“Vaig començar a jugar als tres anys a Caldes i va ser el meu pare qui va ensenyar-me aquest esport, ja que jugava de porter. Quan el femení es va desfer, als 11 anys vaig marxar al Palau, on a poc a poc vam començar a ascendir categories fins a arribar a l’OK Lliga femenina”, explica la davantera a la terrassa del Bar Totote, on declina la invitació de prendre res. A la Laura, una noia molt viva, se la veu acostumada a les entrevistes, tot i que no és gaire habitual veure notícies als mitjans sobre aquest esport, excepte quan es guanya quelcom important.
Malgrat el seu impressionant palmarès, la jugadora no pot viure d’aquest esport i no cobra res per jugar al seu club, llevat de les primes amb la selecció si guanya cap títol: “a qui li agrada l’hoquei, es desviu per aquest esport i és capaç de renunciar a moltes altres coses. Si et compensa, encara t’agrada més. He tingut la sort de jugar en molt bons equips, guanyar moltes coses i seguir il·lusionant-me dia a dia”.
No és fàcil ser jugadora d’elit en un esport on no es cobra i on els pocs privilegis –com per exemple a l’hora d’estudiar a la universitat– d’un esportista d’aquest estatus en la vida diària són més difícils d’aconseguir. La davantera explica que “quan et fas gran has de valorar els esforços per seguir jugant. És una mica frustrant, ja que l’esport és la meva prioritat. Vaig decidir seguir i gràcies a l’ajuda dels meus pares i de la meva feina puc combinar-ho tot”. Durant l’any, entrena tres cops per setmana, però el problema arriba amb la selecció, on ha d’entrenar als matins al CAR de Sant Cugat i durant quatre dies entre setmana. A més, perd les seves vacances quan ha de jugar un mundial o un europeu. “He de demanar permís a la feina i canviar torns per poder adaptar-me i tinc la sort de poder-ho fer, ja que em tracten molt bé a la feina”, explica poc abans que una àvia s’apropi a la nostra taula. La senyora, molt amablement, es dirigeix a la bicampiona del món per animar-la a seguir jugant l’esport. El seu marit i el seu fill van ser jugadors, ens explica.
“A Caldes és més conegut el meu pare que jo, però a Palau la gent et comença a reconèixer pel carrer” admet Puigdueta, mentre la calor de l’últim dia de setembre comença a fer-se present a la font del Lleó. Tot i no ser un esport de masses, l’hoquei patins femení és un esport a l’alça, on Catalunya és potència mundial, com en el cas del masculí.
La Laura ha tocat el sostre mundial de l’esport, però no en té prou, ja que “són moltes hores de dedicació. He viscut el que és perdre i per això acabes valorant més les victòries. Ara en vull més, no en tinc prou. L’any que ve és l’europeu i, en dos anys, els Roller Games a Barcelona on tant de bo pugui tornar amb la selecció i guanyar”.
“Mires al teu voltant i veus que ets una privilegiada en l’esport de l’hoquei. Fins que no arribes a casa no et comences a creure el que has fet”, explica amb entusiasme la davantera, que ja ha començat a preparar la lliga de clubs per seguir sumant títols al seu palmarès i pregant per no haver de renunciar mai al seu somni de seguir sent una de les millors jugadores del món.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss