Si haguéssim entregat aquest article divendres passat, com estava previst en un primer moment, no hauríem estat capaços d’imaginar ni preveure tot el que va succeir aquest passat diumenge 1 d’octubre. Ni les coses bones i extraordinàries, com tampoc les dolentes ni les barbaritats.
Primer de tot, calderines i calderins, ho hem fet! Ras i curt, hem fet el referèndum per determinar si Catalunya ha de ser o no un nou estat en forma de República i l’hem guanyat. El SÍ ha obtingut un 91,26% dels vots a Caldes i a hores d’ara té un 90,09% a Catalunya -amb el 95% escrutat-. L’hem fet, malgrat haver d’amagar les urnes i les paperetes, haver de fer reunions “clandestines”, haver-nos dit per activa i per passiva que no ens ho deixarien fer, ens han atacat els sistemes informàtics i les comunicacions, han entrat a impremtes, a mitjans de comunicació, han vulnerat els nostres drets fonamentals… Hem fet el referèndum anant a votar amb una actitud pacífica, cívica i deixeu-nos-ho dir, amb molta VALENTIA per estar als col·legis electorals fent pinya perquè tothom, els del “sí” i els del “no”, puguéssin anar a votar.
En segon lloc, hem anat a votar -un acte que hauria de ser de plena normalitat en una democràcia- tot i veure imatges d’extrema violència injustificada que s’han quedat gravades a la nostra retina i que mai, mai, oblidarem. Cops de porra, empenyent i pegant a gent de totes les edats, obrint portes tancades amb malls… Cap d’aquests dos cossos policials estatals, ni Guàrdia Civil ni Policia Nacional, són dignes de dir-se policies perquè no han defensat i protegit als ciutadans de Catalunya, al contrari. I sabeu què és el millor? Que la resposta del poble de Catalunya davant la bogeria que encega i torna violents a Rajoy i als seus còmplices (PSC-PSOE, C’s) ha estat aixecar les mans
amunt i cridar que votarem cívicament. Això, de veritat, és admirable! La nostra policia, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local, sí que han estat a l’altura de les circumstàncies, així com els bombers, els ciutadans voluntaris que van estar en meses, els que han fet de representants de l’administració, els que han passat tot el dia -des de la matinada- davant dels col·legis electorals fent pinya, els que feien guàrdia de vigilància a les carreteres, els que han acampat… Gràcies per no deixar-nos sols, per omplir les urnes -hàgiu votat el que hàgiu votat- i sobretot, tingueu clar que hem de seguir units, forts i valents per seguir endavant.
Ho tenim més a prop que mai. Visca Catalunya lliure!
