Per la data i la intranscendència del contingut, entendreu que aquest escrit l’he redactat en plenes vacances o sigui tranquil i relaxat.
Al pas que anem, nomes ens faltarà el gos d’atura perquè els poders fàctics ens facin anar, encara més, per allà on vulguin. Recordeu el llibre de George Orwell “1984”, doncs això.
Ahir però, la “Caixa tonta” entre tants programes de cuina que tan deuen interessar a aquells que em prou feina poden arribar a fi de mes, “El Temps” que cada canal el programa com a mínim tres cops al dia, posem que siguin només vint canals: seixanta vegades al dia per dir-nos el temps que “probablement” farà, el “rei” de l’adotzenament, les retransmissions de partits de futbol i per acabar-ho d’arrodonir les famoses series tan moralment edificants, tot plegat fa que el nivell cultural d’aquest país sigui el que es.
Ahir, com deia ¡¡ Quina il·lusió !! vaig poder gaudir de dues noticies si mes no agradables;
Als Alps suïssos es van trobar els cossos congelats d’una parella de pagesos que es van precipitar al interior d’una glacera l’any 1942. Els mateixos es trobaven en molt bon estat de conservació, i, per fer-ho més romàntic, ell i ella estaven abraçats. Era curiós que la noticia la dones la seva filla, avui una dona d’uns 80 anys que contrastava amb l’estat físic dels seus pares quan en tindrien uns 30.
La segona noticia te a veure amb el medi ambient i el poder de la mare natura que, per molt mal que li fem aquests “temporers” (nosaltres) que habitem aquest planeta mentre hi som, no deixa de sorprendre–nos amb la seva força per sortir-se’n: En un desert de Xile on no ha plogut una gota d’aigua des de fa quinze anys, quan ho ha fet copiosament, han aparegut quantitat de flors, convertint aquell en un jardí exuberant.
Espero quer aquesta lectura us faci menys traumàtica l’entrada a la rutina normal després de vacances.
