Ja fa dies que a les nostres institucions, inclòs el nostre Ajuntament, vàrem aprovar declaracions en les quals s’obrien els braços als refugiats amb la bona voluntat d’acollir-los i amb l’objectiu d’oferir condicions humanes a les persones que com a conseqüència de la guerra estan patint i es veuen obligades a marxar de la seva terra. Tots som refugiats. Declaracions grandiloqüents, bones intencions, política fàcil.
El fet és que ja han passat mesos…. molts mesos i després de tanta molta bona voluntat aquí no ha vingut ningú. Es podria pensar que és degut al fet que ja hi ha altres llocs que acullen i que ja està solucionat el problema de l’acollida. No és així ni molt menys.
La realitat no és aquesta. No acollim perquè no tenim on acollir. No tenim habitatge disponible. Caldes no té habitatge disponible. La falta d’habitatge al nostre poble fa que els lloguers pugin i que cada dia sigui més difícil trobar-ne. Aquest fet afecta els refugiats que no poden ser acollits en el nostre poble.
No volem ser catastrofistes però la situació és greu i és important posar-hi remei. No solament pels refugiats sinó perquè viure a Caldes s’està convertint en un luxe molt car que no està i no estarà a l’abast de moltes persones.
No ens cansem de dir que està bé que el poble estigui maco i que s’engalani el nostre patrimoni. Però tampoc ens cansarem de dir que hi ha problemes que no s’estan encarant, que són de difícil solució, val a dir-ho, i que no tenen rèdits ràpids. La manca d’habitatge és a sobre de la taula però no s’hi treballa amb rigor i profunditat. L’Ajuntament ha d’actuar, es pot incidir en aquesta situació. No fer-ho implica una clara manca de voluntat política.
El fet de no poder acollir refugiats n’és una conseqüència, però ja n’hi ha moltes més i en el futur, si no hi posem remei encara seran més importants i punyents. Refugiats benvinguts… però…
