En principi havia pensat titular aquest escrit “Irresponsables”; aquest adjectiu pero hauria pogut ferir la susceptibilitat d’un col·lectiu que, si bé d’aquesta sensibilitat poca en deuen tenir, per desgràcia pertanyen a aquest club. La intenció del que això escriu, és que es donin de baixa inmediatament del mateix.
Para ja noi, no t’enrrotllis i ves al gra que per això et paguen (ja, ja, ja….).
El cas es que cada divendres amb la colla ens arrivem al Restaurant “Can J” dels Saulons, per mal nom “Els largos” degut a la manca de talla dels tres germans que el regenten, i d’allà estant, un cop esmorzats tornem per La Font dels Enamorats, Font del Dimoni, Ermita del Remei, i cada ovella al seu corral. Abans de seguir, un incís: agraïm a qui correspongui tan directa (Ajuntament) com indirectament les escales d’accés que s’han fet des dels edificis fins el pla del restaurant esmentat. Bona feina.
Paciència que ara ve el que vull explicar: Les voreres del camí asfaltat que va d’aquest Restaurant fins al trencall de La Font dels Enamorats que ens manaria a La Font del Dimoni, es troben curulles de llaunes buides de refrescos, ampolles de plàstic, bosses del mateix material i d’altres exquisideses semblants. Totes aquestes deixalles s’estan sobre la “palla seca” del que ahir eren herbes.
No ens estranyem doncs quan veiem cremar “els nostres boscos”. Per desgràcia, sempre haurem de suportar fenòmens atmosfèrics i el fet que hi hagin piròmans “professionals”. Els que els emulen inconscienment fan gala de la irresponsabilitat de la que al principi parlava. Avui ja s’ha acabat alló de que “ Cuando el bosque se quema algo suyo se quema, señor conde”. Els boscos són patrimoni de tots nosaltres, cuidem-los si no per nosaltres per els que ens segueixen.
Em sembla que en algun escrit anterior ja us ho vaig dir; com que val més pecar per excés que per defecte: Bon estiu a tots (si pot ser amb menys calor).
