
És mitjanit i la nit envaeix el món. Les bruixes que un dia abans havien penjat de la forca ressusciten a la plaça del Font del Lleó. Així comença l’Escaldàrium, que dissabte passat 8 de juliol va celebrar la 23a edició. Les bruixes inicien els seus salts embogides en malignes riallades, crits i innombrables conjurs cap al mascle cabró. Així s’inicia la primera dansa de l’espectacle, el Termaliot. Llavors foc i més elements pirotècnics en marxa. El mal es desperta però les forces del bé contraataquen amb una tempesta d’aigua – amb diferents punts d’aigua-, precedida pels tabalers que simulen els trons, que tracten d’arrossegar el mal. Amb un relat molt ben aconseguit, les forces del mal –representades pel foc dels diables, les seves diferents estructures i la Godra, la quimera de Caldes– i el bé –simbolitzat per l’aigua- mantenen una trepidant lluita per intentar vèncer l’un a l’altre a través de nou danses. Al final, guanya el mal encara que hi ha una estranya simbiosi amb l’aigua que explica l’origen termal de l’aigua de Caldes.
La música també juga un paper importantíssim en l’Escaldàrium. L’orquestra del Foc i de l’Aigua, que aplega per una sola nit 10 músics –la majoria de Caldes- interpreten en directe la música de l’Escaldàrium creada per Ramon Solé, que també dirigeix l’orquestra. Els diferents elements de foc i l’aigua coordinen els seus moviments amb els músics, creant una atmosfera màgica. I aquest sàbat de foc i aigua, col·locat estratègicament en una calorosa nit de juliol, fa que la nit ho envaeixi tot. I que Caldes pugui gaudir d’una autèntica festa major d’estiu.
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.