Ahir, dia 1 de juliol de 2017 va ser un dia de joia per les families de Caldes de Montbui.
En cap cas el que segueix pretén fer cap tipus de publicitat i si en canvi explicar fidelment el que va ser el Festival “ Stage Escola de Dansa”, d’aquest bell art escènic en les seves diferents modalitats.
Deixant de banda (cosa difícil) el sentiment (en el meu cas) d’avi, tot el que segueix, com deia abans, vol ser un fidel reflex del que varem arribar a gaudir els assistents a aquest “espectacle”, substantiu que es mereix per el seu nivell artístic.
El primer “impacte” va ser el visual: poques vegades aconseguim veure al Casino de Caldes a vessar; tot un esdeveniment; aquest fet per si mateix, ja va dar un realç a la “solera” dels 150 anys d’aquesta Entitat. En quan al espectacle, la combinació de llums, vestuari, qualitat de so, continuïtat entre els diferents quadres, ritme, dinámica i coordinació de la “canalla” i no tan “canalla”, el fet d’intercalar veu en directe amb la cançó del Mag d’Oz (felicitacions a la intèrpret), àdhuc el parlament final d’agraïment de la directora de l’Stage a tots els seus/seves col-laboradors/es, per molt que aixo ja es podia llegir al programa de ma, la menció específica (entranyable) al “papa” (felicitats també a vosaltres Joan i Dolors), tot plegat va acabar d’arrodonir dues hores que, encara que pugui semblar desproporcionat, restara a la memòria dels pares, avis i resta de families del nostre poble..
Per molts anys “Stage”.