Aliments de quilòmetre zero ‘made in Caldes’

IMATGES | J.Serra

La vila termal compta amb nombrosos productes que promocionen el seu nom més enllà del terme municipal

Poques poblacions catalanes tenen tants productes específics com té Caldes de Montbui que fan que el nom de la vila es conegui més enllà del seu terme municipal. Les cireres, els tomàquets, el mató, la mel, l’anís de taronja i Les Flors del Remei, la cervesa, els carquinyolis, la pasta o la llonganissa de Caldes són clars exponents d’aquesta diversitat.

“La nostra línia turística passa per fomentar el termalisme com a singularitat però el termalisme són moltes coses no només aigua calenta sinó benestar i qualitat de vida i la gastronomia és un punt importantíssim”, explica el primer tinent d’alcalde i regidor de Turisme i Termalisme de Caldes, Isidre Pineda. A partir del termalisme i de l’aigua calenta, hi ha un seguit de productes típics “que es poden veure

exposats al Museu Thermalia”. No existeix una marca específica de gastronomia calderina “però nosaltres intentem agrupar-ho tot sota el concepte del poble que bull”, afegeix Pineda. A més, de cara l’any que ve, es vol fomentar que “la nostra festa gastronòmica sigui el Mercat de l’Olla i amb la presència de productes calderins”. De tots els productes típics, n’hi ha dos, la pasta i els carquinyolis “que tenen a veure amb l’aigua termal”, afegeix Pineda.

 

PASTA ARTESANA

La pasta artesana de Caldes, Pastes Sanmartí, s’elabora des de fa nou generacions, des de 1700, al carrer Barcelona sempre d’una manera artesanal. “En el procés de fabricació hi ha tres peces fonamentals: la sèmola de blat dur, que ens ve d’un part d’Osca, l’aigua i l’assecatge”, explica Carles Sanmartí, gerent de l’empresa. La fase d’assecatge es fa en uns armaris que va instal·lar en Josep Sanmartí l’any 1952. Aquest tipus d’armaris de fusta ja no existeixen pràcticament enlloc però “tenen un gran component atractiu per les visites que rebem cada any i perquè s’ha demostrat que aquest sistema d’assecatge té una relació directa amb l’excel·lent qualitat final de les pastes”

Aquesta és una de les moltes raons perquè l’empresa hagi decidit romandre en ple centre de Caldes encara que això signifiqui produir una quantitat limitada (entre 1.000 i 1.500 quilos diaris) “perquè volem que segueixi sen

t una fabricació tradicional amb els conseqüents sacrificis de fabricació, assecatge i també econòmics però que redunda en la qualitat del producte i en la selectivitat dels llocs on es venen les pastes”, explica Sanmartí.

Des de la mort d’en Josep Sanmartí i Casabayó el 1962, l’empresa la va dirigir la seva vídua Eulàlia Rifé i Catafau durant 5 anys, fins que veient les dificultats de l’empresa per seguir endavant va agafar el timó el fill gran, en Jaume Sanmartí ,que va aconseguir redreçar la situació. Al cap d’uns anys s’hi va afegir el germà petit, Carles Sanmartí, i entre tots dos van saber dur a bon port l’empresa fins que en Carles se’n va fer càrrec tot sol a partir del 1998.

El nom de Caldes té una forta presència al producte ja que el nom de la població ja figura en les etiquetes dels paquets de pasta. “Ens coneixen com les pastes Sanmartí o les pastes de Caldes” i , en aquest sentit, “és com un v

alor afegit al producte”. La filla i el gendre d’en Carles Sanmartí, la Berta i l’Alessandro , comencen a fer-se càrrec de l’empresa i a obrir nous mercats a l’exterior com Alemanya, Anglaterra, els Estats Units o la Xina. Pastes Sanmartí presumeix de tenir “un producte no ecològic però sí 100% natural” i de garantir “que no té cap tipus de traça d’ou perquè només utilitzem sèmola de blat dur i aigua”.

 

CARQUINYOLIS

A Caldes de Montbui s’han trobat documents que indiquen que els primers carquinyolis es remunten al segle XIX. Els carquinyolis, amb denominació comarcal de producte alimentari, presenten una crosta lluent de color marró fosc i tenen una textura dura i cruixent, amb un sabor on predominen les ametlles. Antigament, a Caldes, les ametlles senceres es deixaven en remull en aigua termal per pelar-les amb facilitat i millorar-ne el gust. El 1864 Pere Casabayó va fundar la primera empresa dedicada a l’elaboració de carquinyolis. El consum d’aquest dolç va íntimament lligat a l’esplendor dels balnearis i es va deixar de consumir quan aquests establiments van entrar en decadència a mitjan de la dècada dels 40 del segle passat. Tot i això, els carquinyolis continuen sent un reclam per al visitant i és un producte que es pot trobar a les pastisseries Casabayó – que ja està per la quarta generació d’elaboradors- , Alexandre, Sant Antoni i el forn L’Espiga d’Or.

 

LA LLONGANISSA DE CALDES

Un altre producte conegut de Caldes és la llonganissa que elaboren a Embotits Pedragosa, una empresa nascuda l’any 1916 de la mà d’una petita botiga que hi ha al costat de les fonts termals de Caldes de Montbui. L’avi Pedragosa va començar a tenir un nom per la forma com treballava l’embotit i molts cansaladers de la comarca li portaven el seu gènere perquè els elaborés els embotits. D’aquesta forma es va donar a conèixer la Llonganissa de Caldes, que es diferencia de la de Vic “perquè la de Caldes és més arrugada i de pagès”, explica l’adjunta de direcció de l’empresa, Eva Termes, que afegeix que la llonganissa local “és més dolça, el greix s’extreu de l’espatlla del porc i el procés de curació és més lent”. La llonganissa de Caldes s’exporta a països com Bèlgica, França, Dinamarca, Alemanya, Suïssa. A més de la llonganissa, Pedragosa elabora fuet, llonganissa xoriçada i la llonganissa culana, feta amb tripa cular “molt més gruixuda, que costa més d’assecar, cosa que li dona un sabor més fort a la llonganissa” . Pedragosa compta amb dos establiments, un situat a l’avinguda Pi i Margall i l’altre a la plaça de la Font del Lleó, “on hi ha tot un mostrador amb llonganisses, perquè els clients dels balnearis se les emportin com a record”.

 

MEL ARTESANA

Josep Viadiu i Farell va obrir una botiga d’alimentació a Barcelona l’any 1898 on venia, a part dels productes d’alimentació general, mel al detall que cultivava ell mateix al seu poble natal, Mura, a la comarca del Bages.

La bona acceptació que va tenir la mel va fer que es decidís a envasar-la i a vendre-la a altres botigues. El 1908 va muntar un magatzem, una petita indústria artesana de mel i va buscar representants per tot Espanya perquè venguessin la seva mel. Quatre anys més tard va registrar la marca Viadiu. Aquest és l’origen del negoci, que ja va per la quarta generació i té la seva fàbrica al polígon La borda. És una de les marques amb més prestigi per als “gourmets” de la mel i els amants dels productes apícoles.

 

ELS LICORS I LA CERVESA DE CALDES

Vins i licors La Vallesana elabora els licors de Caldes Les Flors del Remei i l’Anís Taronja des de 1918. La selecció de les plantes, fulles, arrels i llavors que es fan servir en la composició i l’acurat procés de destil·lació i envelliment fan que aquests dos licors siguin originals.

Amb el nom de Les Flors del Remei es coneix un licor creat el 1919 per Josep Fontcuberta i Rogés i que ha esdevingut amb el temps tot un referent per al poble de Caldes de Montbui i les comarques veïnes. Es tracta d’un producte fruit d’un delicat procés d’elaboració basat en la destil·lació, en uns alambins especials, d’una varietat de productes vegetals, fulles, arrels, llavors. És un licor de 34º alcohòlics, graduació que permet aconseguir un gust intens que omple la boca de sensacions. És per això que una de les maneres més usuals per assaborir-lo és barrejat amb glaçons.

L’Anís Taronja s’obté de la destil·lació de la pell de la taronja amb la grana de matafaluga com a elements bàsics. D’un sabor molt especial es pot beure sol, amb glaçons o combinat amb el cafè.

El darrer producte típic que s’ha incorporat a aquesta llista és la cervesa La Calderina, creada per Art Cervesers, una empresa ubicada a la masia de Can Partegàs (entre Caldes de Montbui i Granollers) que té per objectiu recuperar la manera tradicional d’elaborar la cervesa. La cervesa està elaborada amb la combinació d’aigua mineromedicinal termal, aigua, malt, llúpols i llevat de baixa fermentació. La cervesa resultant és de color roig magmàtic, amb aromes fumats i sabor torrat, subtilment mineral. Es tracta d’un projecte promogut per l’Oficina de Turisme i el sector turístic calderí i fet realitat per Arts Cervesers.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss