Quatre generacions unides per cromos: la memòria d’un país en petit format

> Mireia Clapers 

El fons de la col·lecció del calderí Francesc Pulido consta de cromotilografies des de l’any 1897 fins a l’actualitat

IMATGE | Imatge recent del calderí Francesc Pulido amb una representació de la seva col·lecció de cromolitografies. > CEDIDA 

 

A casa seva, els cromos no són un passatemps: són una herència. Des de finals del segle XIX fins avui, quatre generacions han anat teixint una col·lecció única que explica, en miniatura, la història social, cultural i visual de tot un segle. Entre àlbums de xocolata, sèries educatives, cromos publicitaris i joies de la cromolitografia com la mítica col·lecció Liebig, Francesc Pulido custodia un autèntic tresor patrimonial. Parlem amb ell sobre els orígens familiars d’aquesta passió, el valor cultural dels cromos, el seu paper com a memòria col·lectiva i el somni de convertir aquesta col·lecció en un espai obert a tothom.

 

– Quan i com neix la seva relació amb els cromos, i quin paper ha tingut la seva família en aquesta afició que abasta quatre generacions?

Des de nen, sempre vaig veure cromos a casa meva. El meu pare havia completat alguna col·lecció i els seus pares i avis també ho havien fet. Vaig créixer veient aquells antics àlbums i fent els meus propis. Vaig tenir la sort de viure l’època daurada d’aquesta bonica afició. 

Al meu pare no li agradava donar-me diners per a gastar en llaminadures en el quiosc, però no tenia cap inconvenient per donar-me un duro per anar a comprar sobres de cromos. 

Amb gairebé 60 anys, encara continuo col·leccionant i comprant cromos antics, ara soc la persona de la quarta generació que custodia i fa encara més gran aquest petit tresor.

 

– Per què creu que col·leccionar cromos va ser un fenomen social tan important durant el segle XX?

La pràctica de col·leccionar cromos i enganxar-los en àlbums, o completar col·leccions, va ser especialment notòria durant el segle XX, una cosa habitual tant del panorama nacional com internacional. Es va convertir en el passatemps popular i favorit de nens i d’adults i per aquest fet hem d’entendre-ho en el context de la societat en la qual s’insereix, apel·lant al valor cultural, social i històric que això implica.

Aquests àlbums van ser una forma d’entreteniment, però a més oferien una porta oberta a la cultura popular i als interessos de les classes socials a qui anaven dirigides, el seu baix cost va permetre la seva ràpida difusió. A més, es van convertir en una experiència cultural concreta i personal que forma part d’una evocació col·lectiva, ja que la nostàlgia, el record o l’emoció en veure els àlbums s’ha quedat aquí, en la memòria dels que van gaudir i van tenir experiències similars amb els seus cromos de col·lecció. Era tot un esdeveniment, no sols el fet d’ajuntar els cromos, sinó també l’acte social que això implicava. La mateixa activitat de l’intercanvi es va convertir en un passatemps individual, que fomentava connexions socials i la creació de comunitats per afinitats de cromos i temàtiques. 

 

– Més enllà de l’entreteniment, què ens expliquen sobre la societat del seu temps?

Tot va començar als grans magatzems Au Gran Marché de París, fa quelcom més de cent cinquanta anys. El propietari dels magatzems obsequiava els nens dels compradors amb un cromo publicitari del seu establiment, en agraïment a la compra que havien fet els pares. Des de les hores, els cromos han fet un recorregut, plasmant fets històrics, socials i culturals de les diferents etapes de la nostra civilització i amb diferents tècniques i estils. A través dels cromos podem veure com ha evolucionat la societat en tots els aspectes, inclús en diferents països o continents. El cromo és petit en mida, però enorme en poder evocador.

 

–  Recorda algun moment o àlbum especial de la seva infantesa o adolescència que hagi marcat, especialment, la seva passió pel col·leccionisme?

Recordo una anècdota molt curiosa: Jo era un nen que m’agradava tenir els meus àlbums complets, moltes vegades canviava tot el meu feix de cromos repetits per l’últim cromo per completar l’àlbum. Això va passar el 1978, a la televisió feien una sèrie infantil que va tenir molt èxit, la Pippi Calzaslargas. De seguida va sortir l’àlbum de cromos i els primers sobres de cromos, el vaig fer tot, però em va faltar un cromo. No va haver manera d’aconseguir aquell cromo, ningú el tenia repetit i per més sobres de cromos que vaig comprar mai em va sortir i no el vaig poder demanar a l’editorial. Desesperat, vaig decidir fer un dibuix semblant al cromo original, al quadre que tenia buit a l’àlbum. Aquest àlbum ha passat més de trenta anys incomplert, fins que va arribar Internet, fa uns anys vaig comprar el cromo que em faltava per 70 cèntims en una web de col·leccionisme i per fi he pogut completar l’àlbum, però només l’he enganxat per la part de sobre, per conservar el dibuix que vaig fer. 

 

– Com va descobrir els cromos Liebig i què és el que el va captivar d’aquestes cromolitografies fins al punt de convertir-les en una de les peces centrals de la seva col·lecció?

Per casualitat, malgrat portar tants anys col·leccionant cromos, desconeixia totalment aquests cromos. La passió pels cromos Liebig va començar un dia de l’any 2024 quan un comerciant em va avisar que tenia un àlbum de cromos casolà amb 27 sèries, algunes incomplertes, perquè amb els anys s’havia desprès algun cromo del seu suport amb la posterior pèrdua. Sense saber de què es tractava i sense haver sentit parlar mai d’ells, després d’algun regateig, vaig acabar comprant-los, sense acabar de creure’m, que aquelles sèries eren de finals de 1800 i principis de 1900. En vaig arribar a casa vaig poder mirar amb més deteniment aquelles cromolitografies, creades amb meticulositat i perfecció per artistes fa més d’un segle. La meva atenció va ser captivada immediatament per les imatges, representacions de la vida de finals del segle XIX i principis del segle XX que, a primera vista, em van recordar escenes de l’art nouveau, però posseeixen una bellesa gairebé magnètica que m’obligava a concentrar-me per a observar cada petit detall. La Col·lecció Liebig es considera la més maca en la història de la cromolitografia.

 

– Què significaria per a vostè que Caldes acollís un espai visitable dedicat a la seva col·lecció?

És un somni que sempre he perseguit, que tothom que vulgui, tan adults, nens o estudiants, puguin gaudir d’aquesta col·lecció que hem cuidat i anar fent gran durant diferents generacions. És una oportunitat que Caldes de Montbui sigui un referent i un exemple a escala nacional. di d’aquesta col·lecció.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss