Per justícia, respecte i no repetició

13/01/2026
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

> Publireportatge de l’Ajuntament de Caldes de Montbui

L’Ajuntament de Caldes de Montbui interposa una demanda judicial a l’Administració Central de l’Estat, a Madrid, pel rescabalament del patrimoni municipal espoliat en mans del règim franquista, valorat en 48.000 euros

IMATGE | Botiga del c. Major el 1951; una de les víctimes de la requisa patrimonial, documentada en l’estudi de Neus Moran, amb l’entrada de les tropes franquistes a Caldes de Montbui. > FONS FAMÍLIA FONTCUBERTA /CEDIDA

“Ho fem per memòria i per respecte a totes les víctimes del franquisme. Volem que Caldes camini cap al futur derrocant els discursos d’odi, coneixent i restituint el que calgui de la nostra pròpia història”. L’alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, acompanyat dels regidors David Través i Laia Cuscó, va traslladar-se a Madrid el passat 10 de desembre del 2025 per registrar, personalment, la demanda judicial que interposa l’Ajuntament de Caldes de Montbui a l’Administració Central de l’Estat; una reclamació històrica de la qual no es coneix cap altre cas arreu del territori, que demana el rescabalament del patrimoni municipal que va ser espoliat pel règim franquista, acabada la Guerra Civil, l’any 1939.

“No sabem com acabarà la demanda, però sí com comença: amb el nostre compromís amb la memòria històrica de la nostra vila, i instant al Ministerio de Memória Democrática a atendre la nostra petició”, va fer saber l’alcalde en l’acte “L’espoli franquista a l’Ajuntament de Caldes de Montbui: Presentació de la demanda a l’Estat” que va reunir una cinquantena de persones, el 20 de novembre de 2025, a la sala de plens de l’Ajuntament. “I ho dic ben clar”, va continuar: “No només ho fem pels diners. Si aconseguim que ens els retornin, em comprometo a destinar-los a fomentar més iniciatives de Memòria Històrica, però, sobretot, el que volem és justícia”.

MÉS DE 140.000 EUROS USURPATS

El procediment judicial iniciat a Caldes de Montbui demana la restitució dels béns públics que van ser confiscats pel franquisme i que, segons l’estudi pericial en el qual es basa la demanda, s’ha determinat en un volum patrimonial de 28.925,70 pessetes (l’equivalent a uns 48.000 euros), sostret de quatre organismes municipals “que depenien directament de l’Ajuntament, tot i que ja no existeixen”, apunta la regidora de Patrimoni i Memòria Local, Carme Germà: el Sindicat Agrícola i Caixa Rural, el Comitè de Milícies, la comissió administrativa de la Propietat Urbana i el Menjador Popular Infantil.

“De totes aquestes entitats s’ha trobat documentació que acredita el saldo que tenien en el moment de ser espoliades pel règim franquista”, explica Germà amb relació als certificats que demostren la usurpació dels comptes bancaris municipals, recollits en l’estudi “Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023”, signat per la investigadora i doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, Neus Moran. “D’una banda –continua Germà– un certificat de l’Arxiu Històric del Banc d’Espanya prova que existia un saldo a favor del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Caldes de Montbui de 55.900,79 pessetes”. D’altra banda, la regidora anomena “el certificat de l’Arxiu Central del Ministeri d’Hisenda on consta un saldo a favor del Menjador Popular Infantil de 2.329 pessetes, i un saldo de la Comissió administrativa de la Propietat Urbana de Caldes, per valor de 26.594,51 pessetes. I, per acabar, en un certificat de l’Arxiu Central del Ministeri d’Hisenda consta un saldo a favor del Comitè de Milícies de Caldes de Montbui de 2,19 pessetes”.

Una vegada acreditat el fet que les quatre entitats pertanyien a l’Ajuntament de Caldes de Montbui i determinats els saldos que cadascuna d’aquestes entitats tenia en el moment de ser espoliada, “calia actualitzar els imports per tal de saber-ne el valor actual”, continua Germà; una tasca que ha estat encomanada al pèrit economista auditor Dídac Leiva, gerent del Col·legi d’Actuaris de Catalunya. “En aquest punt, és important destacar que mai serà una conversió equitativa, ja que el poder adquisitiu era molt diferent de l’actual”, fa constar la regidora de Patrimoni i Memòria Local de Caldes de Montbui.

Així doncs, la pericial definitiva ha inclòs els 43.778,50 euros de la secció administrativa de la Propietat Urbana, els 3.833,88 euros del Menjador Popular Infantil i els 3,61 euros del Comitè de Milícies que “tot i ser un import gens rellevant, també considerem necessari incloure’l”, diu Germà, “ja que la nostra intenció és recuperar tot el que sigui possible, fins i tot aquestes dues pessetes”. En paral·lel, la regidora explica que han quedat al marge les 55.900,79 pessetes corresponents al Sindicat Agrícola (que, en la conversió actual, equival a més de 90.000 euros) arran d’un document del 1994 que certifica la renúncia de l’Ajuntament per cedir aquest patrimoni a la Cambra Agrària de Barcelona: “Aquest fet ha suposat passar d’una reclamació inicial d’uns 140.000 euros a una reclamació final de 47.615,99 euros”.

Tot i el fet de perdre més de la meitat de la quantitat inicial a reclamar per part de l’Ajuntament, “hem considerat que era moralment necessari continuar endavant per intentar recuperar tot allò que sí que hem pogut acreditar”, afegeix Germà: “El que demanem que ens tornin és nostre, està perfectament documentat i ens hi sentim obligats, tant per rescabalar la memòria com per reivindicar uns fets que, malauradament, es van produir i van suposar una guerra monetària intolerable, afegida a l’escassedat de la postguerra”.

En l’estudi i presentació de la demanda contra l’Estat, l’Ajuntament té el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc d’un conveni amb vigència des del 2024, i a partir del qual l’entitat s’encarrega de l’assessorament jurídic durant tot el procés (atès que la universitat considera la demanda un cas d’estudi). Més concretament, l’advocat i professor titular del Departament de Dret Públic i Ciències Historiocojurídiques de la UAB, Daniel Vallès, ha liderat l’argumentació dels fonaments legals i la base jurídica de les accions de rescabalament a presentar per l’Ajuntament.

EL COMPROMÍS DE MUNICIPI EN FER JUSTÍCIA A LES VÍCTIMES DE L’ESPOLI

El 17 de novembre de 2022, l’Ajuntament va impulsar l’inici d’una investigació per identificar les víctimes de l’espoli franquista i quantificar els béns requisats arreu del municipi. “La finalitat d’aquest estudi no només era conèixer l’abast de l’espoli patrimonial del franquisme a les persones i entitats del municipi, sinó també veure l’agreujament d’aquestes accions per tal d’exigir-ne la reparació i el rescabalament”, explica Germà.

La responsable de dur a terme la investigació ha estat Neus Moran, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, investigadora de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona i autora del llibre ‘L’espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984)’.

Un cop documentats els efectes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui en la recerca inèdita de Moran, l’Ajuntament va publicar els resultats el maig del 2024, i va anunciar dues accions de rescabalament en un acte obert a la ciutadania, el 12 de juny, a la sala de plens: l’obertura de l’Oficina de Memòria Democràtica com a servei públic adreçat, molt especialment, a les persones afectades per a la consulta de la documentació relativa a la recerca, ubicat al Museu Thermalia, i l’estudi que determinaria la quantitat exacta espoliada per iniciar els tràmits de la demanda i reclamar el patrimoni requisat.

L’ESPOLI: UNA EINA DE CÀSTIG I REPRESSIÓ CONTRA ELS DISSIDENTS

El 29 de gener del 1939, a primera hora del matí, les tropes italianes que lluitaven al costat de Franco van entrar a Caldes de Montbui. “En la nit anterior, un petit grup de soldats republicans va intentar contenir-les; una actuació que, malgrat estar en clara inferioritat, va permetre guanyar unes hores que van ser decisives per tal que molta gent pogués fugir abans de la seva arribada i la definitiva ocupació franquista”, explica Anna Monleón, directora del Museu Thermalia.

Per ordenar la vida local sota el règim, el capità José Aligué, màxima autoritat militar a la vila, va crear una Comissió Gestora Municipal, formada per deu homes considerats “afins” al nou poder, que es va posar en marxa el 2 de febrer del 1939 per al control i la depuració dels considerats “desafectes”. Un dels seus òrgans principals, la Comisión de Responsabilidades y Orden Público, s’encarregava de localitzar, requisar i inventariar els béns de persones i entitats associades al bàndol republicà. “De fet, l’eficiència i el zel amb què actuaven anava més enllà del que exigia la legislació franquista, reflectint una forta implicació personal dels seus membres”, continua Monleón.

Així va ser com la nova Llei de Responsabilitats Polítiques permetia declarar “enemiga” qualsevol persona o associació vinculada al republicanisme i confiscar-ne el patrimoni. Tal com explica Moran en la recerca, “l’objectiu de la confiscació era doble: d’una banda, ser mecanisme de càstig i persecució política i, d’altra banda, tenia una voluntat clarament recaptatòria”. En aquest context, “la majoria dels comptes bancaris de persones o entitats de la zona republicana van quedar bloquejats”, afegeix Monleón. “I, quan a finals de l’any 1939 s’autoritzà parcialment el desbloqueig, molts ja havien perdut quasi tot el seu valor i els anomenats “improtegibles” mai recuperaren els seus estalvis”, continua.

Al marge de les quatre entitats municipals espoliades, la investigació de Moran identifica més de 180 procediments judicials militars i 29 expedients instruïts pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques a Caldes de Montbui. En concret, l’anàlisi de la documentació ha permès identificar 5 empreses i 55 persones (45 homes i 10 dones) víctimes directes de l’espoli franquista a la vila. Tanmateix, l’escarni del règim repressiu va anar més enllà de l’espoli: de les 53 persones encausades pel Tribunal Regional, 22 van ser afusellades per sentència militar i, en la majoria dels casos, l’embargament patrimonial i les sancions van recaure sobre les seves famílies.