Una demanda judicial sense precedents

16/12/2025
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

L’Ajuntament presenta una demanda històrica a l’Administració General de l’Estat pel rescabalament dels béns públics espoliats pel franquisme, valorats en uns 48.000 euros

IMATGE | L’alcalde de Caldes de Montbui en l’atenció als mitjans davant de la porta del Congrés dels Diputats, a Madrid, el dimecres 10 de desembre. > AJ.CALDES

Ja ho va anunciar l’alcalde, Isidre Pineda, en l’acte obert a la ciutadania que va tenir lloc el 20 de novembre, a la sala de plens de l’Ajuntament, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco. I és que, dimecres passat 10 de desembre, una comitiva representant del govern local, encapçalada per Pineda, va viatjar a Madrid per registrar, personalment, el dossier que conté tota la documentació que servirà per iniciar la demanda que interposa l’Ajuntament de Caldes a l’Administració Central de l’Estat.

L’acció que posa en marxa el procediment judicial pretén demanar el rescabalament del patrimoni municipal que va ser espoliat pel règim franquista i que, amb dret a reclamació, ascendeix a la xifra de 28.925,70 pessetes (l’equivalent a uns 48.000 €); tot plegat sostret de diversos organismes municipals: el Comitè de Milícies de Caldes de Montbui, el Menjador popular infantil i la Secció administrativa de la Propietat Urbana de Caldes.

La demanda està fonamentada en l’estudi “Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023”, que signa la doctora en Història Contemporània per la UB i investigadora del grup SEC-History de la UOC, Neus Moran.

Per emprendre aquesta reclamació judicial l’Ajuntament té el suport de la UAB, entitat que s’ha fet càrrec de l’assessorament jurídic i la valoració pericial en relació amb el valor actual de les pessetes, així com de l’assessorament jurídic durant tot el procés.

A més, durant tot l’estudi s’ha comptat amb la participació del doctor Daniel Vallès Muñío, advocat i professor titular del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB, qui ha argumentat els fonaments legals i la base jurídica de les accions de rescabalament a presentar per l’Ajuntament.

Segons va fer constar Isidre Pineda en l’acte del 20 de novembre, l’actuació és impulsada “no només pels diners, que els volem dedicar a més polítiques de memòria democràtica, sinó per justícia, per memòria i per respecte a totes les víctimes que van patir el franquisme”.