Demanda a l’Estat per l’espoli franquista

> ERC Caldes de Montbui

Hi ha moments en què un poble decideix mirar el seu passat de cara. No per reviure velles ferides, sinó per entendre què va passar, per què va passar i quina responsabilitat tenim avui davant d’aquells fets. La reclamació presentada per l’Ajuntament de Caldes de Montbui al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica és exactament això: un acte de justícia necessària.

Quan les tropes franquistes van ocupar Caldes el gener del 1939, no només van imposar un règim de por i persecució; també van confiscar béns i diners de manera arbitrària. Entitats municipals com el Comitè de Milícies, la Secció Administrativa de la Propietat Urbana, el Menjador Popular infantil o el Sindical Agrícola —totes elles creades per l’Ajuntament per tenir cura de la població en plena guerra— van veure com els seus saldos bancaris eren bloquejats i desapareixien en benefici de l’Estat dictatorial. Les actes municipals ho deixen clar.

Avui, cinquanta anys després de la mort del dictador, la Llei de Memòria Democràtica reconeix que aquelles incautacions van ser il·legítimes i nul·les. I si són nul·les, no poden mantenir efectes. L’espoli va existir —i està acreditat documentalment— i per això la reparació és una responsabilitat institucional. Caldes reclama unes 30.000 pessetes  de l’època (47.615,99 euros actualitzats), uns recursos que dedicarem a reforçar les polítiques de memòria històrica del municipi, perquè la memòria només té sentit si la posem al servei del present i del futur.

I per què ho fem? Perquè som republicans i republicanes. Perquè entenem la República com la defensa de la justícia, la transparència, la igualtat i el servei al bé comú. L’espoli va ser un mecanisme més de repressió, i plantar-hi cara és reafirmar aquests valors i posar-los al centre de l’acció institucional.

Caldes fa avui el que tants altres municipis encara no s’han atrevit a fer: exigir al present que estigui a l’altura de la memòria. I, alhora, obre la porta perquè altres ajuntaments puguin seguir el mateix camí. Un país és més fort quan no té por d’explicar la seva veritable història.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss