Avui fa vuit anys que el Parlament va declarar la independència. Aquella decisió i el referèndum continuen sent vàlids i legítims. Catalunya pateix pels costos insostenibles de la dependència d’Espanya: pobresa, desinversió, mal funcionament dels serveis i desprotecció del català.
Fa dos anys, l’acord de Brussel·les amb el PSOE havia de servir per resoldre el conflicte per vies polítiques. Junts va actuar amb honestedat i va posar condicions: confiança, voluntat i resultats. Però el PSOE no ha complert res del que va prometre. No hi ha confiança, no hi ha resultats, i la repressió continua. Hem constatat que només els mou el tacticisme del poder.
Catalunya retrocedeix: més espanyolització, menys drets lingüístics, passivitat davant del col·lapse dels serveis i de Rodalies. El PSC pacta amb PP i Vox per bloquejar propostes de Junts. No continuarem donant suport a un govern que no ajuda Catalunya.
El pacte de Brussel·les està trencat. No s’han executat acords essencials: balances fiscals, execució pressupostària, traspàs de competències, accés als documents dels atemptats del 17-A o suport als propietaris afectats per impagaments.
Sí que s’han assolit petits avenços —com el català al Congrés o la bonificació als clubs esportius—, però això no és el que vam acordar. Nosaltres vam venir a defensar el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, sense repressió.
El PSOE sabia quines eren les condicions i ha triat no complir-les. Per tant, Junts trenca el suport al govern espanyol i va fer la consulta a la militància per ratificar-ho. Sense Junts, el govern de Sánchez no tindrà pressupostos ni capacitat per governar. És hora que el Partit Socialista expliqui com pensa continuar.