Marc Gutiérrez: “Els ral·lis són una responsabilitat compartida entre pilot i copilot”

> Albert San Andrés 

El calderí va iniciar-se en el món de la competició com a copilot, una altra manera de viure la velocitat

IMATGE | El copilot calderí, Marc Gutiérrez, fotografiat durant el Ral·li de l’Empordà, que va tenir lloc el passat mes de maig. > A.SAN ANDRÉS

 

Caldes pot presumir de tenir un dels millors copilots del món com és el Lucas Cruz, guanyador del Rally Dakar en quatre ocasions amb Carlos Sainz. Un dels acompanyants més top que un pilot pot tenir. Però més enllà també existeix un món amateur, on pilots i copilots van de la mà per a gaudir de la seva passió a un nivell molt més baix, però on la professionalitat és gairebé la mateixa que en les competicions més importants del món.

Marc Gutiérrez és un calderí de 24 anys, estudiant de mecànica de competició que es va iniciar fa tres anys en el món dels ral·lis i que ara mateix, lluita des del seient de la dreta per a fer-se un forat entre els millors de la copa de promoció del VolantRACC, bressol d’alguns dels millors pilots i copilots del nostre país.

 

– Com t’inicies en el món dels ral·lis?

Vaig començar de la mà d’un amic que és pilot, l’Eric Banús. En aquell moment no tenia copilot i va comentar-me de fer-ho i vaig debutar amb ell en Ral·li de la Llana. Començar en aquest món com a copilot és una bona manera d’entrar, ja que segurament, també és la més assequible, pel fet que és el pilot qui ha de proveir la resta. Estàs dins de la competició i, evidentment, té les seves coses bones i les dolentes. A aquest nivell, moltes vegades ho fas per amor a l’art, però no per això deixes de ser menys professional. Soc molt autoexigent i no em permeto errors. Una vegada dins, coneixes a molta gent i pots viure el ral·li des del tram. Un copilot és un ajudant i a vegades també un psicòleg per al pilot quan no surten les coses.

– Un psicòleg que deixa la seva vida en mans del pilot!

Exacte, has de tenir confiança plena en ell i no equivocar-te tu. Als ral·lis és una mica indiferent el cotxe que portis, perquè pots tenir un accident greu en qualsevol moment. Els ral·lis són una responsabilitat compartida entre pilot i copilot, ja que si cantes malament una nota, pot ser fatal. Ell condueix, però tu ets qui sap el que ve després d’una corba. El pilot pot conèixer el tram, però és el copilot qui diu com ho ha de fer.

– Com és la relació amb el pilot?

Depèn molt del pilot. No és una ciència exacta, ja que cadascú té la seva personalitat. Uns són més tranquils i d’altres més explosius. Tot és molt seriós i ha d’anar molt coordinat. Has de saber com li agrada que li diguin les coses, sempre fas l’anàlisi de com ha d’anar. A vegades també has de fer de psicòleg i animar-lo, sobretot quan les coses no van bé. Al final els dos som un amb un mateix objectiu.

– Un aspecte molt injust és que el pilot sempre s’emporta la glòria.

És injust de cara al públic. Dins d’un equip de ral·lis es té molt en compte. Som un equip i des dels mecànics, el pilot, qui fa el dinar i qui ajuda, tots tenen molta importància. Tots tenim el nostre paper i tots som importants. Potser de cara a la galeria el pilot és la cara més visible, però som com un puzle on totes les peces han d’encaixar. En el mundial hi ha hagut copilots amb molt carisma, com Luís Moya, que s’han fet igual o més famosos que els seus pilots.

– La gent està acostumada a veure el mundial, el sostre de la competició, però els regionals també tenen un alt nivell professional.

Al mundial hi ha molts més mitjans i és a gran escala. A nosaltres ens costa diners i hem de tirar fins on arribem, però és igual o més divertit que el mundial, ja que no tenim la mateixa pressió.

– No vens d’una família amb forta tradició en el món del motor. Què pensen d’aquesta afició?

A casa mai ningú m’ha inculcat res de ral·lis, motor i velocitat, però d’ençà que tinc ús de raó sempre m’han agradat. M’apassiona, és la meva vida. Estudio per viure d’això i és una cosa innata en mi. La família m’anima perquè gaudeixi i no em faci mal.

– Fins on vols arribar com a copilot?

No tinc expectatives, visc el moment. Si m’ofereixen continuar competint la pròxima temporada veuré en aquell moment com estic per a continuar. No és una cosa a la qual vulgui dedicar-me professionalment, ja que s’ha d’invertir molt de temps i és un món molt complicat, tot i que no és un món on hi hagi una gran competència, perquè sempre falten copilots. 

– Participes en la copa de promoció més important i amb més prestigi del país, el VolantRACC.

He corregut en altres campionats, però no tenen la visibilitat d’aquest. Fa molts anys que es disputa i han sortit guanyadors que s’han fet un nom en aquest món. És un campionat que evoluciona molt i que és un aparador per a pilots i copilots, on t’enfrontes a gent amb molt nivell en igualtat de condicions. Faig parella amb el Xavi Ros i en la segona cursa ja hem aconseguit el primer podi, acabant tercers al Ral·li de l’Empordà.

– Quin és l’objectiu en aquesta primera temporada al Volant?

Hi ha pilots amb molta més experiència i que ja han participat, com Kilian Santana o Pere Enric Rovira. La idea és agafar experiència, fer quilòmetres i tenir ritme. És el nostre primer any amb neumàtics slicks i estem aprenent sobre la marxa. Queden encara moltes curses i ara vindran les de terra i tenim marge de millora.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss