Verbalitzar el futur
> Santiago Torruella i Alsina
Del món virtual s’assumeix que tot allò que és copsat a través d’una pantalla, s’esdevé un món intangible i que només és una construcció i il·lusió visual. Així, és com es dona per fet, que les dimensions espacials en què recorre i viatja la memòria, no hi ha cap mena de comparació, amb les de la realitat i en la qual, està integrada l’ésser humà. I és aquest últim, que ha arribat amb l’evolució exponencial d’una tecnologia, que s’ha anat integrant a la quotidianitat i talment així, com el costum que fa l’hàbit s’hi ha adaptat; assumint i fent preponderar el temps verbal futur. En aquesta línia, sembla evident que està a quatre passes i a la vista de tothom, l’entrada a l’escenari i en el món tangible, una innovadora intel·ligència artificial que estarà proveïda d’un magatzem infinit d’informació i coneixement i el qual, seguirà el seu curs revolucionant la quotidianitat, entesa com a tal.
Però vist des d’aquesta perspectiva, és obvi que dibuixar mapes futuribles és més aviat, una quimera. I més encara, si s’han d’esdevenir o anunciar, certs esdeveniments que orbiten a dins d’una tecnologia fugaç, avançada i desconeguda, com la que sembla que s’endevina en el present. Doncs, es podria caure en el parany, de construir un escenari tant intangible com delicat i embrionari. Així mateix, és a hores d’ara, que diria entre línies, que només hi ha l’opció de revisar la memòria que gira al voltant de la ciència i ficció. I per palpar en definitiva, la capacitat d’imaginar de la mà de reconeguts escriptors/es que a la seva època, ja varen perfilar altres mons possibles.
Des de la seva peculiar visió, han quedat impreses a dins de la tessitura de les pàgines d’alguns reconeguts llibres, on la ficció és la principal font d’inspiració narrativa i amb la qual, van tractar d’esbrinar paratges farcits de distòpies i aproximar vides impossibles d’entendre; a través d’alimentar una mirada expressament modelada i fent habitar una realitat humana, que s’endinsa en els profunds escenaris ficticis. I és en aquest precís punt, quan cal reconèixer el fet, que la realitat afortunada i malauradament, massa sovint supera a la ficció. En termes imaginaris, hipotètics i diàfans, el fet de navegar o fer un simple tomb per el món virtual, sembla que el temps verbal futur s’eixamplarà sense més tacte que el d’una pantalla digital.
![comuns]({"jaw_blog-16_9-small":{"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-170x95.jpg","width":170,"filesize":5989},"jaw_blog-16_9-middle":{"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-270x152.jpg","width":270,"filesize":13716},"jaw_blog-16_9":{"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-475x267.jpg","width":475,"filesize":37780}})
