sonia rivero

Dra. Sonia Rivero: “Cal fomentar l’educació emocional des de petits i procurar entorns saludables”

> Ivette Hijano

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, celebrat el 10 d’octubre, reflexionem amb la doctora Sonia Rivero, de la Fundació Sanitària Mollet, sobre el context atencional en matèria de salut mental a l’àrea del Baix Vallès

IMATGE | La dra. Sonia Rivero, a l’entrada de l’Hospital de Mollet. > CEDIDA 

 

· De què parlem quan parlem de salut mental? Entenc que va molt més enllà dels trastorns o les patologies cròniques…

Exactament! La salut mental abasta molt més que els trastorns o patologies cròniques. Inclou el benestar emocional, psicològic i social de les persones, influenciant com pensem, sentim i actuem. A més, implica com afrontem els problemes de la vida quotidiana, com ens relacionem amb els altres i com prenem decisions. És important fomentar un enfocament holístic que promogui el benestar mental, no només la diagnosi i tractament de trastorns amb la col·laboració d’actors socials i de salut.

· Quina és l’afectació general en la zona d’influència de la FSM?

Al Baix Vallès detectem un augment en les consultes per ansietat i depressió, que és una situació similar a la resta de Catalunya. La disponibilitat de recursos i serveis de salut mental pot variar, però és important que treballem en la detecció precoç i l’accés a tractaments adequats amb coordinació amb l’Atenció Primària i fomentar l’accés a recursos a la mateixa comunitat, facilitant una atenció centrada en la persona.

· Fa relativament pocs anys que es parla de salut mental. En quin punt sanitari i social creus que ens trobem, actualment?

Estem en un moment de creixement en la conscienciació sobre la salut mental, tant en l’àmbit sanitari com en el social. Existeix una major visibilitat, amb campanyes de sensibilització que han ajudat a desestigmatitzar els trastorns mentals. També en la integració en els serveis de salut, accés a recursos especialitzats, formació dels professionals sanitaris i d’altres àmbits com l’educatiu i polítiques públiques amb un enfocament comunitari i de cura de les poblacions més vulnerables. Tanmateix, encara queda molt per fer. Hi ha una necessitat de reduir l’estigma i garantir que tothom tingui accés a un tractament adequat quan és necessari.

· Per què ens costa actuar o buscar ajuda quan ens sentim tristos, abatuts… I, en canvi, no dubtem quan patim un dolor físic?

Es podria explicar en la confluència de diversos factors: l’estigma, la cultura, la dualitat cos i ment, la dificultat per a expressar emocions o per no saber com identificar els símptomes “problema”, la por de sentir-se vulnerable… Demanar ajuda es pot entendre com a signe de debilitat, es pot tenir por de ser jutjat, etiquetat o que les emocions no es considerin reals. 

· Els experts apunteu que “tots i totes podem patir un trastorn mental al llarg de la vida”. Això no ajuda a trencar  amb l’estigma?

Reconèixer que qualsevol persona pot patir un trastorn mental ajuda a normalitzar aquestes experiències, mostrant que no són exclusives de persones amb una debilitat o una feblesa. Si tothom és susceptible, és més probable que les persones se sentin còmodes parlant-ne, buscant ajuda i compartint les seves vivències, tot promovent una major comprensió i empatia. A mesura que evolucionem com a societat en la comprensió de la importància de l’atenció a la salut mental, podem mantenir un diàleg obert i inclusiu que pot augmentar la consciència sobre els símptomes i la importància de buscar ajuda.

· Fins fa poc no es posava l’accent en saber gestionar les emocions, validar-les o posar-los paraules. N’estem pagant les conseqüències?

Certament, no saber gestionar les emocions o no tenir les eines per validar-les pot tenir conseqüències en la salut mental. D’altres generacions han crescut amb normes que desvaloritzaven les emocions, fomentant la idea que calia ser fort i ocultar les debilitats i, actualment, l’accés prematur a les xarxes socials pot facilitar dificultats en la comunicació emocional, afectació en les relacions interpersonals i trastorns emocionals per no saber expressar el que senten i donar lloc a un important aïllament o sentiment d’incomprensió. Per això és fonamental fomentar l’educació emocional des d’una edat primerenca. Això ajuda a trencar cicles generacionals i crear entorns més saludables.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss