La presència del MHP Puigdemont a Barcelona el passat dia 8 d’agost ha provocat reaccions i comentaris en tots els sentits. No entrem en la seva procedència ideològica. Ens volem fixar en la relació d’accions com l’esmentada del president amb el format de lluita que es necessitarà per aconseguir la independència. I ho confrontarem amb la tàctica de defensa que es va utilitzar per als acusats davant el tribunal suprem de l’estat espanyol.
Quan es va produir el procés judicial hi va haver una defensa convencional, acceptant el marc legal de l’estat. I el resultat no cal comentar-lo: abusos durant el procés, valgui per exemple escandalós de tots que no s’acceptés la visualització de les imatges que contradeien reiteradament la versió dels testimonis; sentència “exemplar” com a element singularment eficaç de la repressió; i posterior empoderament del tribunal suprem ultrapassant tots els límits de l’estat de dret i negant-se com a corol·lari a aplicar la llei d’amnistia.
Encara que finalment hi hagi resolucions que en l’àmbit europeu anul·lin tota aquesta ensulsiada dels drets civils dels encausats, la repressió que s’expressa en el posicionament dels tribunals espanyols deixa la seva petjada i aconsegueix el seu objectiu de desmobilització i por. Valgui com a exemple el calvari judicial dels encausats en” l’operació Judes”.
L’alternativa està en la defensa amb mitjans que ultrapassen el format legal vigent. No necessàriament il·legals, però sí que fora dels límits formals de l’estat, trencant les costures i qüestionant-les. Si s’hagués utilitzat per a algun dels acusats en el procés judicial difícilment la condemna hauria estat més greu, però l’arbitrarietat, parcialitat i ànim de revenja del tribunal hagués quedat palesa descarnadament.
I en aquest marc de trencament de costures legals és en el que cal valorar actuacions com la del MHP Puigdemont, oposant-se a la repressió amb actes que evidencien que aquest poder que se’ns vol mostrar com a invencible és en realitat vulnerable amb la voluntat de lluita dels ciutadans. Cal imaginació i acceptar el risc. I està a l’abast de tots I totes, des de cada poble i racó del país. Som-hi!
