Amb l’exercici i pràctica de la lectura, ens aboca descobrir paratges, persones i nous paranys. Així subratllo, que és l’hora d’afrontar la literatura clàssica, quan es desborda el propi imaginari que està en constant construcció a l’espai cultural, tradicional i espiritual. Encetar les pàgines d’un títol renomenat, s’esdevé tot un viatge que segons com, involucra a explorar i esplaiar l’aventura des del punt de vista personal i d’alguna manera, a prendre part intrínseca. I també provoca a mantenir un diàleg silent amb les persones que la protagonitzen; viuen, creixen i moren a dins d’una cultivada narrativa. A partir d’aquest punt, diria que pren, intensitat i cos el silenci i el qual, propicia a la meditació i l’estudi d’un text que qüestiona instants, fets i situacions en què sovint és confrontant i és balancejant, entre la realitat i la ficció. En aquesta tessitura, és quan es frueix del pas de les hores i es treu profit d’una determinada descripció que ens identifica amb el text. I més, quan a l’abast de les emocions s’endinsen fins a l’ànima. Cal valorar el rere fons, d’un treball on l’escriptura literària, s’esdevé una profunda gestació intel·lectual que s’afegeix a les paraules sorgides de la quotidianitat i les quals, fan esment de l’existència i l’avatar humà per accentuar allò que és transcendent, essencial i incommensurable. Com a finalitat i tall de recepta literària, proposaria que s’hauria d’obtenir per mitjà de la lectura, el pensament crític noble i positiu. Tot plegat, a fi de construir aquells propis paratges inèdits i plens del sentit vital que s’encaminen o es deriven a transitar, cap a una millora i verdadera comprensió d’un món literari múltiple i genèric que navega a la recerca dels paradisos perduts que ens obliguen sempre, a fer un punt i a part.
