Parlant de George Lawrence acuradament

> Joaquim Campistron

Ens vam conèixer a l’arxiu històric de Caldes de Montbui a principis de 2015. L’Amàlia Bosch estava fent cerca per escriure un llibre sobre la història del Centre Democràtic i Progressista. Els més grans, entre ells, l’Antoni Comas, deien que calderins evangèlics havien format part de l’ateneu. En Comas valorava com va ser d’important per a la població la implantació de l’Escola Evangèlica i la fundació del preavançat Centre Democràtic i Progressista. Tant l’un com l’altre -deia- varen influir en una significativa minoria de pagesos enlletrats, republicans i progres, fent que Caldes visqués un clima més avançat que altres pobles de la rodalia. Cada vegada que l’Amàlia i jo ens topàvem amb alguna cosa que pogués interessar a l’altre, ens ho fèiem saber. Era tal el meu desig i afany, que vaig arribar a demanar-li a Déu que si existia algun document que desmostrés la relació d’evangèlics amb el Centre Democràtic, m’ajudés a trobar-lo. Ves per on tenia el desllorigador des de feia temps al meu arxiu.

El certificat de defunció de l’Amèlia Lawrence, filla del missioner, morta pocs anys després que ell, també a Caldes, indica -seguint el costum de l’època- qui va ser l’amiga de la família que va anar al jutjat per comunicar el decés: Dª Isabel Mumbrú, casada, y con domicilio en la calle Corredosos, Centro democratico. L’Amàlia em va dir que es tractava de l’esposa d’en Josep Serracant; i que aquesta família, que era una caixa de sorpreses, la tenia en el punt de mira. Altres documents van corroborar el que demostrava l’esmentat document. La relació d’evangèlics amb el Centre Democràtic s’inicià amb en Serracant i família, i Lawrence i la seva. Tot i tenir ideologies marcadament oposades, no foren obstacle perquè la seva amistat fos de les de debò.  

Al llibre sobre la història de l’Ateneu hi ha la informació de la documentació que li vaig passar a l’autora on es fa palesa aquesta estreta relació. Tot un exercici d’honestedat i bona praxis, a més d’una mostra d’imparcialitat doblement encomiable. Es cenyeix a la documentació de l’època tal i com està redactada i sense manipular-la. El seu segon llibre sobre història calderina ostenta el títol d’“El Jove Serracant”, novel·la històrica basada en el Josep Serracant que havia descobert. Bona part dels fets, llocs i personatges calderins són reals, aconseguint vestir-los del dramatisme i l’esperança il·lusionada que es va viure aleshores. Ple de detalls descriptius, el primer capítol ja atrapa amb el suspens i l’expectació que conté. Per la part que em toca, em sento molt satisfet de com exposa l’arribada de George Lawrence per primera vegada a Caldes. És ben fidel al document de l’època. Ferma defensora de la veritat històrica documentada, predica amb l’exemple. Llàstima que no pugui dir el mateix d’un llibre -redactat amb orgull-, erròniament qualificat d’història, també calderína, que és un tot un Fake News de manual.

El missioner George Lawrence és present des de fa uns quants anys, per diverses causes i fets, a la premsa calderina, així com a la d’altres llocs de la Península. Darrerament, als dos llibres de l’Amàlia Bosch; i qui sap si amb el temps també se’l veurà en un tercer de la mà d’una altra escriptora. L’interès per part d’alguns perquè el seu nom i llegat quedés atrapat per sempre més als llimbs de la història, i al no res d’una boirosa memòria, no s’ha vist satisfet. El que hi havia publicat estava circumscrit, bàsicament, a l’àmbit evangèlic, i amb escassetat. En alguns casos, a més, de manera escadussera, maldestra i molt poc fiable històricament parlant, tal i com les investigacions dels darrers anys han demostrat. No entenc el perquè -o, si- que fins i tot en època recent es pretén, per part d’alguns, que només se’n parli als despatxos del darrera on només hi participin un reduit nombre que s’autoconsideren els únics privilegiats. Prou que ho va dir en Jaume Pieres, president de l’Ateneu a la presentació del llibre El Jove Serracant el passat dia 5 d’abril. Sense pèls a la llengua va etzivar pausadament que a Caldes hi ha l’habilitat de tapar personatges importants que foren cabdals per contribuir a configurar l’avenç del poble. Va passar amb en Serracant i també amb en Lawrence. Tanmateix, Déu tenia altres plans i s’ha sortit amb la seva.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss