hoquei

Pau Cardona, present i futur del club

> Albert San Andrés 

En el recorregut del CH Caldes per la màxima categoria, els jugadors del planter han estat peça clau de l’èxit assolit

IMATGE | Pau Cardona (21 anys, Caldes de Montbui), una de les fermes promeses del Recam Làser Caldes, en un dels darrers partits disputats a l’OK LLiga. > K. CÀTEDRA

 

Ser un jugador de la casa mai és fàcil, però proporciona un extra de fidelitat i esforç a la samarreta que pocs poden aportar. El Recam Làser CH Caldes en el seu camí a l’elit, sempre ha apostat per la pedrera com a símbol identitari i el Pau Cardona és l’última de les realitats d’un equip que la pròxima temporada sumarà la desena consecutiva a l’Ok Lliga.

El Pau té només 21 anys i ja és una de les més fermes promeses de la categoria. Nascut i crescut a Caldes, l’equip arlequinat ha estat sempre el seu desig, d’ençà que amb poc més de dos anys va començar a patinar i a donar cops d’estic a la Torre Roja. Ara, després de tres temporades compaginant l’equip de Nacional Catalana i el primer, s’ha convertit en el millor exemple per la base, per a comprendre els passos a seguir per arribar a l’elit de l’hoquei.

Les actuacions d’aquest estudiant d’un cicle superior d’administració i finances no han passat desapercebudes per la resta d’equips i ja existeixen alguns que el pretenen per la pròxima temporada, però la seva màxima ambició és poder continuar en l’equip de la seva vida, el CH Caldes. Des dels seus inicis, ha estat un dels destacats de la base, per on ha passat per totes les categories. Conegut a fons per l’Eduard Candami, amb el qual va coincidir en l’ingrés al club fa 18 anys, la seva màxima il·lusió professional és la de guanyar un títol amb el primer equip.

“Aquest és el somni de tot jugador en qualsevol esport. Arribar a dalt en el teu club és el màxim que pots assolir. És molt maco poder-ho fer en el club que t’has format i al qual estimes. Jugar en la màxima categoria és una altra història: fer-ho a un nivell així, on tot és més difícil, amb el pavelló ple i màxima pressió és un altre hoquei del qual has viscut” explica el jugador polivalent de perfil atacant. El Pau ha passat per totes les categories amateurs sent pràcticament un nen, aconseguint escalar des de Segona Catalana a Nacional amb el segon equip, que quan falta una jornada per acabar, s’està jugant l’ascens a Ok Plata, la segona màxima categoria. Allà és el segon màxim golejador amb 15 anotacions, només pel darrere d’Arnau Serra (23), un altre dels jugadors que també ha tingut diverses participacions amb el primer equip.

Aquesta temporada ha participat en 25 de les 26 jornades que ha disputat l’equip de Candami, convertint-se en un dels jugadors de recanvi més utilitzats pel tècnic, per sobre d’alguns fixos de la primera plantilla i sumant un gol en la derrota per 4-2 enfront del Lleida Llista.

El Pau va començar a l’escoleta, el primer pas per aprendre a patinar a la perfecció i començar a tocar estic i bola per primera vegada. Després de disputar diverses fases finals de Catalunya i de Barcelona, el seu record és el millor sentiment que guarda d’aquesta època: “poder jugar i viure aquests campionats és el millor que s’emporta un jugador del seu pas per la base”. Ara retorna la seva experiència com a tècnic de l’escoleta i el prebenjamí, on jugadores i jugadors flipen quan el veuen jugar a Ok Lliga. Un gran plus pels més petits i petites del club, que s’emmirallen en els seus ídols. Tot i això, reconeix que li agradaria portar un equip de la base i veure créixer als jugadors, un aspecte de moment, força difícil per a un noi que estudia, treballa i juga professionalment en dos equips.

“Hi ha poca gent que pugui dir que s’ha format en un club i que encara pot continuar en ell. És un orgull i espero poder estar molts més anys” remarca, rememorant el seu primer gol a l’Ok Lliga com a un dels moments més emocionants que recorda. Va ser en la derrota a Arenys de Munt per 5-4 del 15 de març del 2023.

El nivell d’exigència per a un jugador de la planter sol ser superior a un arribat de fora, però Cardona creu que “és dur pel que és de la casa i pel que bé. Has de treballar de valent i competir per a guanyar-te un lloc. Al final, el nivell d’exigència és el mateix per a tothom”, un aspecte que complementa amb l’encert de tenir un tècnic com Candami, amb el qual ha desenvolupat tota la seva trajectòria: “amb l’Edu porto tota la vida. Em coneix bé, el conec bé i ha confiat en mi. És un tècnic especial, que porta un pes desmesurat a sobre. El club funciona gràcies a ell i seria molt difícil reemplaçar-lo. Dubto que hi hagi algú capaç de repetir el que està fent i aconseguint”. Tot i això, hi ha hagut d’altres que també han marcat la seva carrera, com l’Albert Zanón, un dels entrenadors que més han marcat la trajectòria d’aquest jugador.

“Si el teu objectiu és arribar a dalt ho has de tenir molt clar, si és jugar amb els amics, també. Tot són eleccions viables, però un jugador ho ha de tenir molt clar” remarca l’última perla de la pedrera arlequinada, un jugador que simbolitza el present i el futur del club i que ben segur es convertirà en una de les peces clau com ho són Marcos Blanqué, Adrià Ballart, Xavi Gurri o Biel Pujades.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss