Rosada de la matinada
molt m’agrada trepitjar,
aquesta suau mullenada
que pels peus, comença a pujar.
Herba de primavera
al costat del camí fangós,
mig amagues a la vora teva,
unes flors de color lilós.
Amb la mà, aparto les fulles
que les intenten tapar,
doncs jo desitjo veure-les,
i amb la mirada delectar.
Són blaves! Són violes!
Ja em començo a emocionar
cada any, un pomell d’elles soles,
a la mare obsequiar.
Ara, ja no tinc la mare,
però sí, a qui molt estimar,
jo vull collir violes soles
i fer-ne un ram, per a regalar.