La definició de l’art és oberta,
subjectiva i discutida,
entre filòsofes i historiadors
no hi ha un unànime acord.
El procés tecnològic ens supera,
s’han ampliat molt les tècniques capacitatives,
però s’escriu ara millor que:
Homer, Shakespeare o Cervantes?
es pinta millor que:
El Grec, Sorolla o Goya?
o es compon millor que:
Beethoven, Vivaldi o Schubert.
Preguntes per plantejar,
que faran adonar-nos que amb l’art,
no hem anat massa enllà.
Amb aquest plantejament,
el sistema cognitiu pot pensar:
són aquestes les preguntes de l’ombra de la por
que fa que siguin feixugues de contestar?
Amb algoritmes i la intel·ligència artificial,
tenim tecnologies molt desenvolupades,
malgrat tot, aquestes
els hi falta el caliu de les seves mirades.
Hi ha un poeta, que diuen que va dir:
“part de la veritat també s’inventa”
Vet-ho aquí.