Presumeixes molt,
intel·ligència artificial,
tot arraconant d’aquest món
aquestes dones i homes que encara i són.
Les seves pells, has esfilagarsat
i les llences a la brossa
com si ja fossin un esquinçat drap.
Ells treballaven jornades allargassades
i ara tu respires l’oxigen del seu passat,
són aquesta gent, que tu
intel·ligència artificial has xerracat.
Elles són molt necessàries en aquest món,
no t’adones, que encara i són?
Intel·ligència artificial, ets petulant,
però de mi no te n’alliberaràs
jo tinc l’ofici d’aprenent
i sense cap dubte
amb tu seré impertinent.
De micró xips, díodes i transistors,
d’aquests components en tens un eixam
i no!, no t’oblidis mai
que a tu, tan parit els éssers humans.
Intel·ligència artificial
no treguis d’aquest món,
a les persones que encara i són.