Montané

Pere Xavier Montané, doble campió del món i d’Europa

>Albert San Andrés 

El calderí ha sumat el doblet en motos clàssiques, competint en EnduroVintage, sobre una KTM de 250 cc de dos temps 

IMATGE | Pere Xavier Montané amb la KTM del 88 en el campionat del món disputat a La Cerdanya. > CEDIDA 

 

Al motociclisme és una de les disciplines de motor amb més adeptes a Catalunya. Tot i que no és gaire fàcil practicar-ho, ni a la muntanya ni a l’asfalt, sempre queda un grup d’irreductibles que es resignen a perdre l’afició. A banda, la proliferació dels vehicles elèctrics està desvirtuant una afició on el soroll i l’olor de benzina és una de les parts principals. Això ho saben bé els aficionats a les clàssiques, com el calderí Pere Xavier Montané, que recentment s’ha proclamat campió del món d’enduro al FIM Enduro Vintage Trophy disputat a La Cerdanya, poc després d’haver aconseguit el campionat d’Europa al Vintage Enduro European Championship en categoria Open 1991. Tot això sobre una KTM de 250 cc d’aquelles que desprenen història i olor de dos temps que tant agraden als bons aficionats.

Montané no és un neòfit del tema, va ser pilot professional d’enduro entre el 1997 i el 2003, campió de Catalunya en cinc ocasions i d’Espanya en 125 cc el 2001. Un palmarès que l’ha fet dedicar-se per complet a les dues rodes durant els últims anys, compaginant-ho amb el negoci familiar de fruites i verdures. Picat de nou pel virus de la competició, va decidir despenjar el casc i tornar a la competició el 2022, tot i que en un format més adequat a la seva edat, participant en algunes proves del català de clàssiques off-road. Aquest 2023 va fer el salt a la categoria vintage en l’àmbit europeu.

L’enduro no és una variant suau en cap de les seves categories. Són hores i hores damunt la moto i diferents proves i habilitats, com es va demostrar en la disputa de la prova mundial a Catalunya. El pilot s’ha hagut d’enfrontar a antics campions del món i a noms com Cyril Esquirol, Stéphane Peterhansel, Àlex Llobet, Matteo Rubin, Raffaele Guasco o Andrea Rastrelli, tots amb experiència internacional en el món off-road i un llarg palmarès a l’esquena.

 

– Com t’inicies en el motociclisme?

El meu pare és antimotos, però jo sempre he volgut anar en moto. La meva mare i el meu germà van ajudar-me a comprar la primera moto i després d’un temps vaig iniciar-me en competició en motocròs i enduro. Posteriorment, vaig anar a viure a Girona amb la família Puigdemont, molt experts en el tema de les motos, on amb el Marc i el Xevi vaig aconseguir fer el salt per a ser pilot professional d’enduro del 97 fins al 2003, a nivell internacional. He corregut al mundial i he estat provador de Yamaha Europa. L’any passat vaig retornar a l’afició, fent alguna cursa del campionat de Catalunya de clàssiques.

– Quina és la clau per a fer el salt com a pilot professional?

Has de tenir devoció per les motos i t’ha d’apassionar la competició. A partir d’aquí, t’enganxes a les curses i vas progressant i millorant. Per a poder destacar has de practicar diàriament. He fet trial per a millorar i saber no tenir pressa per a superar obstacles i motocròs per agafar velocitat. 

– Com va ser l’època com a pilot professional?

Ho he d’agrair tot als meus pares que van ajudar-me molt. Va ser un somni fet realitat. Poder tenir moto cada dia va ser una felicitat brutal. A banda de les lesions que vaig tenir, que van ser dures, tot això va anar acompanyat de tenir bons resultats.

– Et retires i anys després tornes a la competició.

Soc un apassionat de la mecànica i les motos actuals m’agraden molt, però no es poden remenar tant com les antigues. Les clàssiques em connecten molt amb els meus començaments. Vaig començar en el vintage amb una moto del 88 i ara porto una del 89. Són motos que conec bé de quan vaig començar. A més, tinc alguna clàssica a casa, com una Montesa Impala Sport que era del meu avi i vaig poder restaurar.

– Com et vas decidir per l’enduro vintage?

Tinc un amic de la Roca del Vallès, l’Uri, que em va dir de provar en aquesta disciplina. El perfil de gent és més gran i està igualat. Vaig buscar-me una moto i després de poder-ho provar, va encantar-me. Va ser tornar a una dos temps, amb motos que coneixia el seu funcionament i les seves mancances a la perfecció.

– A Europa, no és un campionat fluix, amb noms com el de Stéphane Peterhansel o Cyril Esquirol, per citar-ne algun.

Té molta fal·lera, amb gent que a nivell professional ja no pot córrer per a ser efectius a nivell pro. És el lloc de retrobament d’antics campions del món amb un gran grup de pilots de molt nivell.  

– Com són aquests campionats?

L’europeu té un total de tres cites, a Monreale (Sicília, Itàlia), a La Cerdanya i a Marcolès (França) amb dues curses cada cap de setmana i el FIM Enduro Vintage Trophy, que és el campionat del món, són quatre dies de competició. Als dos he participat amb una KTM de 250cc del 88.

– A Caldes hi ha passió pel motor, però hi ha continuïtat en el món de la moto en l’àmbit competitiu?

M’agradaria que es pogués fer alguna cosa per a poder tenir planter en el món de les dues rodes. S’hauria de fomentar, ja que hi ha molta gent que ho practica i altres que no ho fan perquè no saben on fer-ho.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss