Un do del cel joiosament es dilueix
amb l’estima que encén les flames d’or,
l’amor de mare que m’embogeix
el portaré sempre dintre el meu cor.
Acaronat em sento ara pels fills i néts,
que de tal bellesa m’envolta d’encís,
sou vós Mare, l’alba que el cel reverbera
i m’heu traçat el camí d’aquest paradís.
Com l’abella, que amb el seu brunzir
emplena de mel la bresca,
vós mare, d’amor veu omplir
el nostre cor fins a sobreeixir.
Si ara fóssiu a l’indret on jo voldria,
a la vora del foc de la nostra casa pairal,
joiosament amb vós mare reviuria
els antics costums d’un vespre fraternal.