La literatura i l’art en general, es descobreixen coses inèdites. M’adono la influència de certs canals comercials i els quals, a voltes, juguen amb frases i imatges pertanyents a l’àmbit artístic. En aquest aspecte, apuntaria a l’observació d’algunes de les múltiples samarretes impreses amb símbols, icones i figures que es perfilen a la vestimenta d’algunes persones i que, fan una clara al·lusió indirecta de l’art. I així també, alguna frase literària estampada i superposada just el damunt d’una cara de persona coneguda o que ressalta de la resta.
El suport usual és d’un teixit de cotó i on sovint, aquest és acolorit o neutre; per tal de potenciar i emfatitzar el missatge que tendeix ser de caràcter informatiu, reivindicatiu o de recomanació publicitària. En definitiva, és així com l’usuari/ària s’adorna i afavoreix una determinada manera d’entendre la bellesa a través d’un simple i efectiu missatge que està a l’abast dels vianants/es per ser interpretat.
I és en aquest punt, i mai més ben dit, s’han teixit reconegudes, insignes i excelses obres clàssiques, que han perdurat en el temps i han quedat integrades a la memòria col·lectiva. I tant és així, que està molt assumit, el fet de contemplar de forma indirecta i aleatòria, l’art imprès que algunes persones vesteixen o fan lluir per la via urbana o pel camp.
Sense anar massa lluny d’aquests entorns, existeixen els museus físics, on estan emmagatzemats o exposats, els dibuixos i pintures originals i amb les seves signatures corresponents. En aquesta línia, cal observar també el rumb i la diversificació cultural, que aquest fet quotidià, significa a l’hora de congeniar amb un estil, una moda o una forma de vida.
Entendre el sentit d’un missatge circulant i en especial, aquell on se suggereix una obra clàssica i la qual, per la seva frescor, continua vigent en el present segle.
De segur, em podria anomenar una obra referent. Així, sempre em retorna la insigne imatge replicada de la Mona Lisa i la qual, de la mà de Leonardo da Vinci va saber eternitzar.
