oscar castel

Óscar Castel: “Sempre s’ha de creure fins a l’últim sospir”

El tècnic de la casa s’ha fet càrrec del primer equip per intentar aconseguir la salvació a Primera Catalana

IMATGE | Óscar Castel ha estat l’únic entrenador en dirigir el CF Caldes en les tres màximes categories on ha militat. > FCF

 

Calderí d’adopció i aragonès de naixement, el tècnic de Monzón és tot un expert de la idiosincràsia del CF Caldes, un club que coneix a la perfecció. No en va, és en més de 100 anys d’història, l’únic entrenador que ha dirigit el club en les tres categories més altes on ha militat, de Primera a Tercera Catalana. Compaginarà la feina de director esportiu i tècnic del primer equip del club blaugrana, després de substituir en la banqueta a Jose Luís Duque, artífex i arquitecte de l’actual estructura a Primera Catalana, just després d’una mala ratxa de resultats que han deixat l’equip al límit del descens.

 

– Com ha estat fer-te càrrec de l’equip a hores d’ara de la temporada i estant en la part baixa de la taula?
Al final no és una situació desitjada, sinó una situació molt complicada. A principis de temporada sabíem que estaríem lluitant pel descens, tot i una arrencada molt bona que ens va situar en la part alta. Amb el temps, tot es va situar com esperàvem, però una mala ratxa de resultats ha forçat la situació, arribant a un moment límit que ja sabem com acaba. Vaig reunir-me amb la directiva i em van traslladar el desig de fer-me càrrec, ja que en aquest moment era qui millor coneixia a la plantilla. A l’equip se li va traslladar la decisió i ho va acollir bé i amb la màxima il·lusió i compromís.

– Com has trobat a l’equip, anímicament?
El vaig trobar tocat. La mateixa nit de fer-me càrrec vaig anar a sopar amb els capitans i van traslladar-me tota la informació del moment. Tots volem el mateix, que és salvar l’equip i independentment que es pugi o no, s’ha de treballar en la mateixa direcció. Sempre que es produeix un canvi d’entrenador, la situació millora en el plànol motivacional i es renova la il·lusió.

– Què pot esperar de tu l’aficionat i el soci del Caldes?
El soci i seguidor del Caldes ja em coneix des de fa molts anys i sap que sempre he desitjat el millor per aquest club que és casa meva. Són molts anys aquí i sempre he dit que independentment de com surti tot, el que no faltarà és treball. M’agrada tenir la consciència tranquil·la, sabent que s’ha fet la feina que s’havia de fer.

– En quins aspectes cal millorar?
En l’àmbit de la confiança. S’ha millorat, però la confiança de cara a porteria ens farà canviar la dinàmica. Tot i la millora, la pilota no ha volgut entrar i potser en aquest aspecte hem tingut una mica de mala sort. Tot i això, s’ha competit de tu a tu i posant davant les cordes a equips de gran nom del futbol territorial català.

– Sempre és difícil agafar un projecte a mig fer, però com a director esportiu coneixies bé a l’equip. T’ha servit per a conèixer millor els defectes i les virtuts?
He estat veient l’equip cada cap de setmana, però més des de fora com un aficionat més i sense tenir contacte a nivell de vestuari. Hi ha molts jugadors que conec des de fa molts anys, alguns d’ells que van debutar en el primer equip amb mi. Ells mateixos ja saben a què vinc i com es funcionarà i les necessitats que tinc de cadascun.

– Has entrenat a l’equip en 1a, 2a i 3a Catalana. Quin és el canvi més evident que has notat?
El ritme de la pilota. A mesura que puges categories la velocitat és major, la intensitat és més alta, els xocs són més intensos. Tot el futbol està més treballat i tot es decideix en els detalls. No et pots despistar un segon, ja que et pot costar dos gols i el partit.

– La 1a Catalana és una categoria semiprofessional i amb equips molt potents. Com s’afronta des d’un club humil i amb menys mitjans econòmics que la majoria?
On estem ja és un premi i s’ha fet història. El que mai podem perdre és la il·lusió i el sacrifici, sabent que en cada partit el que està al davant és el favorit. S’ha de creure en el que es fa i afrontar els partits amb la idea de guanyar els tres punts.

– L’equip ve de quatre temporades d’èxits i amb un ascens. Es pot aspirar a alguna cosa més que a la salvació?
Ara mateix només pensem en la salvació, ja que tenim un calendari molt complicat i no podem mirar res més.

– T’ha tocat la part complicada de la temporada amb rivals històrics com Figueres, Palamós, Manlleu o Vic, però el saldo és positiu i l’equip ha millorat…
L’equip ha millorat i els rivals són els que són. Molts d’ells han jugat a Segona Divisió, omplint camps, amb grans aficions, però al final és el que hi ha. El que els vaig dir és que juguem onze contra onze i no podem perdre la il·lusió. Hem de sortir a no perdre l’essència i gaudir d’aquest joc que tant ens agrada. Els partits seran molt complicats i s’han de gaudir.

– El que queda de lliga és bastant dur.
Tots els rivals són de la part alta i a partir d’aquí s’ha de creure que es pot fer. L’equip ha millorat i no podem abaixar els braços. Sempre s’ha de creure fins a l’últim sospir. És la manera de sumar punts i salvar la categoria.

– Aquest any només descendeix un equip i la salvació sembla més fàcil que altres temporades. Com veus el futur de l’equip?
No ens podem despistar, ja que poden baixar dos. Veig bé a l’equip i només queda canviar la dinàmica, agafar més confiança. Tots els partits són molt complicats, però a diferència d’altres temporades on han baixat tres o quatre equips, és una mica més fàcil. Els jugadors creuen en la feina i segur que ho aconseguirem.

– En cas de complir objectiu. Hi haurà continuïtat en la banqueta?
Ara mateix ni m’ho he plantejat. Només penso en cada dissabte i no m’he aturat a pensar-ho. És una cosa que encara veig lluny, tenint en compte la situació que tenim ara mateix.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss