Feminitzant les regles del joc
- 07/03/2023
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Esports
- 0
Les noies del Caldes continuen trencant barreres per a un esport lliure i igualitari. Les jugadores repassen l’actualitat del futbol femení i els seus problemes encara existents
IMATGE | Part de l’equip sènior del futsal femení del CN Caldes, en un dels seus entrenaments setmanals al Bugarai. Les noies que juguen a Segona Nacional continuen mantenint la 4a posició. > J.SERRA
Tradicionalment, el món del futbol ha estat sempre un esport d’homes, on impera la força, la masculinitat i on l’heterosexualitat és indiscutible. Un món on els tòpics s’imposen vers l’esport femení i on s’ha hagut d’esperar més d’un segle arran de la creació de l’estructura masculina, per a poder veure una infraestructura femenina amb certes garanties.
En l’àmbit futbolístic sempre ha imperat aquella imbecil·litat del tòpic “ni és futbol ni és femení” sostinguda per una immensa majoria que mai han vist un partit de futbol femení. En els últims anys s’està treballant de valent des de clubs i entitats per a poder millorar les bases de l’esport femení i que les noies puguin tenir les mateixes possibilitats que els nois.
L’aparició de clubs poderosos com el Barça i de referents com Alexia Putellas han assentat les bases per a trencar barreres que moltes noies no s’atrevien o no podien traspassar. La quota de negoci de les grans corporacions i patrocinadors que han vist en el model masculí un model esgotat, també ha donat llum per la visibilitat en mitjans de comunicació, on es compren espais de patrocini noticiable, en llocs on d’altra manera mai hagués tingut cabuda. Però tot i els avenços, continua existint un abisme entre l’esport femení i el masculí.
Pocs són els clubs que han apostat de manera clara i ferma per a crear una infraestructura femenina de garanties i el CN Caldes es destaca en aquesta faceta, havent aconseguit un equip de futbol sala -a banda d’haver-ho fet també en altres esports- de garanties, que fa temporades que lluita per l’ascens a la màxima categoria del futsal nacional.
Però els començaments no són fàcils per a ningú i les jugadores d’aquest equip amateur -si tenim en compte que no poden viure d’això- també pateixen les mancances d’un esport que es veu eclipsat per la bombolla del futbol onze, una de les poques variants femenines que està creixent de manera exponencial, però on encara existeixen moltes deficiències, com per exemple, a nivell salarial.
Els inicis per a les jugadores de l’equip calderí no han estat fàcils, sobtant que tot i no passar dels 20 anys en la major part dels casos, han tingut dificultats per a desenvolupar la seva carrera.
“Vaig començar a jugar amb nois perquè no hi havia equips femenins. No va ser fins fa poc temps que he pogut jugar en equips completament femenins. Ara comencen a fer-se i s’han vist millores, però encara calen moltes millores per aconseguir equiparar-nos a l’esport masculí” explica Clàudia Hernández, capitana del conjunt calderí, una de les jugadores amb més projecció del club i que amb només 14 anys va fer-se càrrec de la porteria del primer equip. Quatre temporades després, continua sent una fixa en l’equip de Marc Muñoz. Emma Cardona, segona capitana afirma que en la seva infància “anava al parc a jugar i sovint era l’última a ser escollida o no em deixaven jugar. Donaven per suposat que no sabia jugar a futbol”, un aspecte que deixa entreveure que també s’ha de treballar en l’àmbit diari per a posar fi a la discriminació. “Sempre ha passat, a l’escola i al carrer. Després veien que jugaves bé i se’n penedien de no haver-te escollit abans” conclou Andrea Gomariz, tancant el triumvirat de capitanes del CN Caldes.
“Moltes vegades en clubs mixtos es dediquen més recursos al masculí. Que el femení entreni fora i el masculí dins del pavelló és un petit exemple del que passa en alguns clubs. Per sort al CN Caldes es treballa en els dos àmbits i no tenim els problemes que poden tenir unes altres” referma el tècnic Marc Muñoz, un home en territori femení que creu que “s’ha de promocionar més des de baix, tenir recursos, que els clubs apostin per l’esport femení. Moltes nenes joves han tingut problemes per a poder practicar esport. Tot és qüestió de tenir una infraestructura per a poder-ho fer”.
Trencada la barrera del gènere, les jugadores afirmen no haver patit problemes de discriminació, però són conscients que encara queda molta feina a fer. “He tingut molta sort en aquest club i mai he patit cap discriminació, però sí que conec casos on no ha estat així” diu Hernández, amb l’afirmació de Gomariz on explica que “encara existeix discriminació, però estem en un moment d’expansió on s’està donant a conèixer el futbol femení i encara queda molt a fer”. “Comences en equips mixtos, on sempre costa una mica més, però ho acabes passant molt bé. Mai he tingut cap limitació física per a jugar amb nois. Quan et fas més gran potser es nota més, però a nivell tècnic no hi ha cap diferència” es referma la jugadora, mentre que Cardona creu que “des de sempre s’ha dit que és un esport d’homes i ells sempre han tingut més facilitats. Econòmicament es veu, ja que les seves compensacions són més elevades i nosaltres sempre anem a remolc”.
Queda molta feina per a fer en l’esport femení, un aspecte que es veu remarcat en l’alta taxa d’abandonament esportiu que es pateix a nivell competitiu: “S’ha de fomentar molt més l’esport femení, ja que hi ha tendència a abandonar l’esport a certa edat” opina Muñoz, qui confessa que “mai he tingut cap problema en l’esport femení” on la gent “normalment es comporta bé a la grada”, lluny del hooliganisme que es viu en la major part de l’esport masculí.
Totes coincideixen que l’aparador mediàtic és una de les branques principals per a poder fer créixer l’esport femení. La visibilitat que donen els mitjans i les xarxes socials és indispensable en aquest front comú i per a continuar trencant les barreres del gènere. “Es necessita més suport dels mitjans de comunicació, ja que és la manera de donar-li visibilitat a l’esport i que la gent s’enganxi. A partir d’aquí, tot arriba” i “també és un treball nostre. Hem de donar més visibilitat, però és important que els mitjans i les xarxes socials ho facin” coincideixen Hernández i Cardona.
I és que l’àmbit tècnic de l’esport, i del futsal en concret, no entén de gèneres i “cada partit és molt complicat i hem d’estar al màxim en els entrenaments i en l’anàlisi dels partits, ja que d’altra manera et pot guanyar qualsevol. Arribar a Primera des de Catalunya és molt difícil. Hem de lluitar molt per aconseguir-ho” afirma la portera.
“El gènere en l’esport és una tonteria i no pot ser una limitació. L’esport no té gènere” conclou Hernández. Una afirmació que potser molts haurien d’aprendre per a allunyar-se dels complexes i dels estereotips que en ple segle XXI encara existeixen en el món de l’esport.