Ruta Lawrence amb el regust genealògic
> Quim Campistron
Està escribint un llibre sobre la història de l’Hospital Evangèlic a Barcelona. Li han dit que el referent inicial és George Lawrence que al darrer terç del segle XIX en va fundar un a la vila de Gràcia, quan aleshores encara no formava part de l’urbs barcelonina. D’entre la informació que em demana, hi ha, és clar, la relacionada amb l’arbre genealògic del missioner. En tinc unes quantes branques generosament facilitades per una besnéta seva, la Christina Lawrence, i pel periodista gallec Marcos Gago. L’escriptor en qüestió, Xavier Sistach, del que és tot un luxe haver-lo conegut i empatitzar-hi, amb bon olfacte cercador, troba més dades que li permeten dibuixar més branques i afergir-hi històries inherents.
La Christina, que no para d’investigar sobre el seu avantpassat sempre que la seva activitat laboral li permet, descobreix que hi ha parents a la mateixa Gran Bretanya dels que no en sap res. Les noves tecnologies comunicatives li permeten posar-s’hi en contacte passant temps després a una trobada personal. Van desgranant les informacions orals que tenen sobre diferents components familiars fins que entra en escena Caldes de Montbui i l’existència de la Ruta George Lawrence. S’adonen que és una activitat que contribueix a mantenir viu el testimoni i llegat del missioner en el seu pas i estada a la nostra vila. El seu interès les empeny a traslladar-se a Barcelona a la primera oportunitat que se’ls presenta. No volen perdre l’oportunitat de trepitjar, encara que sigui fugaçment, el lloc on el seu avantpassat hi va fundar una de les seves escoles, hi està enterrat i un carrer duu el seu nom.
Es tracta d’una rebesnéta i la seva mare. El Xavier, que té bon domini de l’anglès, va fer gustosament i amablement de traductor i de taxista. El passat diumenge 29 de gener vam iniciar la Ruta al voltant d’un cafè servit en un dels bars de la vila, tot compartint informació. Elles, aprofondint en el coneixement del seu avantpassat, i nosaltres en l’ampliació de la brancada de l’arbre genealògic familiar. Hem gaudit parlant de la fe i l’amor a Déu que gastaven en Lawrence i els seus col·laboradors, i de la dissidència que això els comportava. Es va fer palès que el nostre passat històric no té, ni de bon tros, tanta tradició democràtica ni respectuosa amb el que l’altre pensa i diu com la de la Gran Bretanya, a excepció dels curts períodes dels anys posteriors a la caiguda de la reina Isabel II i els de la 2ª República. D’aquí que la vinguda al segle XIX de missioners d’aquest país i d’altres indrets del nort d’Europa va ser tan beneficiosa a les nostres contrades. No només pel que fa a les tasques més perceptibles a primer cop d’ull com les escoles, sinó també a les més intangibles. En aquesta categoria es troben la proclamació de l’Evangeli lliure d’afegitons interessats, i l’impetuós alè de llibertat que varen insuflar allà per on passaven. Tan de bo haguessin pogut venir abans. Intents n’hi va haver, però la malèfica Inquisició els anava frustrant una vegada rera l’altra.
