El passat 26 de Gener morí als 95 anys Delfí Dalmau Argemir. El senyor DALMAU. Mestre, pedagog avançat en el temps, de creences fermes, estudiós, tenaç… La seva personalitat com a mestre, director, company de feina, ha estat un exemple que va marcar una època que no hauríem d’oblidar pel que va representar pels alumnes, pares, mestres i per Caldes.
……………………………………………………….
Malgrat l’empremta de la postguerra, l’esperit de progrés es feia cada cop més perceptible. Els pares anaven fent pressió, raonant la necessitat de poder fer el Batxillerat a Caldes de forma més institucionalitzada.
Aleshores, Ajuntament i pares van buscar una persona que pogués assumir la direcció de l’Acadèmia. Aquesta persona va ser Delfí Dalmau. Era el curs 1960-61.
El seu pas per l’Acadèmia Montbui va suposar la implantació de l’escolaritat mixta, va impulsar el foment de l’ús del català com a llengua habitual, va impartir els primers cursets de català a Caldes en un temps singularment difícil.
El senyor Dalmau va redactar els principis que modelen la identitat de l’escola, és a dir, l’Ideari de l’Escola. Segons el Ministerio de Educación, les escoles havien de guiar-se per un ideari. Quan va arribar aquesta exigència, l’escola ja feia temps que es regia per aquest ideari. En destaquem un parell de fragments:
Que l’escola sigui primordialment una ajuda activa i eficaç en l’educació humana dels alumnes… / …donant una instrucció correcta i al nivell més elevat possible, estimulant a l’hora la intel·ligència i la sensibilitat de cada alumne
Que reprengui, en la mesura de les seves possibilitats, la rica tradició pedagògica de l’escola catalana, basada en el respecte, el gust per la feina ben feta, la responsabilitat…(del llibre Història de l’Escola Montbui, de Carme Canals i M. Antònia Xalabarder)
Per motius diversos, Delfí Dalmau no ha estat indiferent per ningú. La immensa majoria d’alumnes, mestres, pares, i moltes altres persones li van donar suport en aquells anys difícils. Encara ara, es reconeix la seva vàlua i la seva gran personalitat.
La trajectòria que va començar el senyor Dalmau amb l’Acadèmia Montbui, al museu en el seu inici, i després a la farinera, va ser l’embrió que va donar peu a continuar amb l’Escola Montbui.
