Entrar dins d’una llibreria esdevé sempre un bon propòsit. I així ho vaig pensar quan vaig obrir la porta de la vella llibreria. La impertorbable amabilitat de llibreter, no s’allunyava de les seves lents d’aproximació, semblants en el retrat de l’escriptor James Joyce que, junt amb altres autors/es decoraven un pany de les parets emblanquinades i lumíniques.
Sovint adoptava també, un posat reflexiu de caràcter Marcel Proust i així ho accentuava sobretot; alhora que amb la seva companya, planificaven dins d’una conversa pausada i harmònica, les futures vacances fora del fet de brogir de la ciutat i talment com ho havia fet el seu dia, l’autor esmentat i el seu emblemàtic llibre: A la recerca del temps perdut. Així, m’adonava que en aquell espai, en què habitava tot un món d’intencions literàries per cercar i explorar; d’algunes de les temàtiques que ben precises i indicades, estaven col·locades conformant un munt de llibres i amb els respectius lloms alineats.
I a partir d’aquesta premissa, era d’intuir de com s’haurien anat fermentant el talent que es destil·lava dins del contingut de cada llibre; el costum arrelat amb els anys, va sorgir de les constants entrades en la llibreria, on llegir la primera frase s’esdevenia tan cabdal per entendre cap on anirien els capítols de la proposta literària en qüestió. I era d’aquesta mateixa manera, que em preguntava: ¿En quin espai de la ciutat i en quin sostremort s’haurien abocat les idees creatives preconcebudes? O bé, ¿en quin recòndit cafè s’havien inscrit els primerencs esborranys, on es projectaven les vivències, que s’esdevindrien un caldo de cultiu, per tal d’eixamplar l’autoconeixement del món?
Sentia en definitiva, per mitjà d’aquestes qüestions, que serien el motiu creatiu, per una possible futura lectura adreçada a una persona anònima i com justament, em trobava en aquell precís instant i en aquell espai.
Aquest era l’interès que en principi, vaig anant cultivant, talment com la massa mare per elaborar un bon pa. La primera vegada, doncs, que vaig obrir la porta de la llibreria situada en el carrer Canuda de la Barcelona de la dècada dels anys vuitanta, em va causar una impressió balsàmica, que contrastava amb força amb el tràfec sorollós tan propi d’una gran ciutat.
D’aquell espai ara esvaït, és on entrava des del més absolut anonimat i m’encomanava de manera silent, en cadascun dels lloms d’alguns llibres, que a mesura que avançava per al passadís, em suggerien un camí cap a la intel·lectualitat.
