El CN Caldes no vol ser comparsa a Copa Catalunya
- 08/11/2022
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 0
L’equip de Marc Fabregat ha debutat aquesta temporada en la màxima categoria del bàsquet català
IMATGE | La plantilla d’aquesta temporada manté el bloc de l’any passat, reforçat amb tres nous jugadors. > CEDIDA
Arribar al cim d’una competició no és un trajecte fàcil en cap esport. Un exemple fàcil és el CN Caldes bàsquet que sota la direcció de Marc Fabregat va superar amb èxit el trànsit de Segona Catalana a assolir el buscat ascens a la màxima categoria del bàsquet català, la Copa Catalunya.
La cultura de treball del club calderí està molt clara, ja que han aconseguit diferents èxits en tota mena d’àmbits esportius en els últims anys: des de col·locar el nom del club a nivell nacional en natació, a estar a punt d’ascendir a la màxima categoria del futbol sala nacional amb el femení o consolidar el masculí a Tercera Nacional. El bàsquet és només el següent objectiu en un esport – el calderí- que gaudeix d’un període d’efervescència amb l’hoquei patins en la màxima categoria i el futbol a Primera Catalana.
A les regnes del projecte basquetbolista està Fabregat, arribat fa cinc temporades, quan l’equip militava a 2a Catalana. Poc es podia albirar que arribarien a Copa en un període tan curt, la categoria amateur més alta a Catalunya i que precedeix a la semiprofessional Lliga EBA, d’àmbit estatal. No és gens fàcil assolir dos ascensos en cinc anys, però la feina del club i del cos tècnic ha afavorit tots els factors per a fer-ho realitat.
“Quan van oferir-me ser entrenador d’aquest equip i portar a terme el projecte, feia poc que m’havia retirat com a entrenador. L’Oriol Ramoneda va il·lusionar-me, per a fer créixer aquest equip i anar-lo millorant” explica el tècnic de l’equip. “El dia a dia és de molta feina i molta dedicació. Per sort he tingut la col·laboració del Pep Sagués, primer, i de l’Edgar Nubiola, persones imprescindibles per a entendre aquest projecte i la seva evolució. Per liderar un equip així, això es necessita. Pateixes i gaudeixes molt, no hi ha cap moment de la temporada que puguis descansar i requereix molta intensitat”.
Fabregat, un calderí que coneix bé els secrets del bàsquet català, ha lluitat des de la banqueta per a la millora del primer equip. Copa Catalunya, tot i ser un miratge del nivell que va assolir fa unes temporades, continua sent el màxim objectiu per a qualsevol equip amb les màximes aspiracions i el lloc natural per posar la cirereta al projecte del club. “El projecte de l’ascens es va gestar de forma natural. Es va iniciar un projecte nou amb jugadors de Caldes o formats al club, reforçant amb jugadors de la rodalia. Inicialment va ser dur, perquè es va crear tot de zero i l’equip es va haver d’aclimatar a noves categories, abans d’estar preparat per l’ascens” remarca el tècnic. Un projecte, que com en el cas del futbol sala, ha buscat la seva pròpia identitat: “Els pilars fonamentals són tres: que els jugadors se sentin identificats amb el club, tenir una idea de lloc reconeixible i una identitat d’equip i que fora de la pista el grup funcioni. Penso que aquesta última ha estat una de les claus de l’èxit”.
Però no tot són flors i violes per ascendir. El treball diari, la creença en el projecte i la identificació en aquest són alguns dels principals factors per a aconseguir-ho. Fabregat ha tingut sempre el suport del club -en poques ocasions un entrenador arriba de Segona a Copa- i l’estructura d’una gran entitat i unes instal·lacions adequades han afavorit un projecte de llarg recorregut i paciència. “Un ascens és un objectiu molt difícil i necessites un nivell d’exigència i rendiment molt gran. No tens marge d’error i cada setmana t’has de preparar per a donar el màxim i guanyar. El més difícil van ser les derrotes de principi de la temporada passada. Agafar la confiança i creure’ns que ho podíem fer” sentencia.
L’equip va acabar en cinquè lloc en la primera volta de la fase regular de Primera i posteriorment es va aconseguir superar a rivals de la part alta de la taula en una ratxa de set victòries consecutives, el que va donar confiança suficient per a lluitar per l’ascens. Al final de la fase regular, les lesions van fer minvar el rendiment de l’equip i a nivell psicològic es van haver de sobreposar al contratemps. En l’ascens, recuperant jugadors, es va fer una bona fase, que va permetre l’ascens.
“En la fase regular el grup va ser molt igualat i ens vam haver de mentalitzar molt. Hi havia equips amb molt potencial, però la ratxa de set victòries seguides van servir per a col·locar-nos en llocs de fase d’ascens” explica, mentre recorda la fase d’ascens com a “un dels millors moments com a entrenador, ja que va ser el premi a una temporada molt bona, amb partits d’alt nivell i pavellons plens”.
A Copa, l’equip ha mantingut el bloc de jugadors, seguint amb la mateixa filosofia de fa quatre temporades. Els reforços han arribat del sènior B, amb Quim Peig, del Sant Josep de Badalona amb Pol Ruiz i del Montgat, amb Oriol Herrero, aquests dos últims amb experiència en la categoria.
El tècnic és conscient de les limitacions i fortaleses dels seus homes i destaca com a part positiva “un grup molt cohesionat i que coneix molt bé els seus rols”, destacant com a hàndicap “la falta d’experiència en la categoria”. Fixar-se objectius més enllà de la permanència no és gaire fàcil i Fabregat admet que “l’objectiu és continuar millorant i l’equip està treballant bé, amb un bon començament. El balanç fins ara és bo, però som conscients que s’ha de seguir treballant per a fer-ho bé”.
Fins a la quarta jornada, l’equip es manté en la zona tranquil·la amb un balanç de dues victòries -Sant Gervasi i Badalonés- i quatre derrotes. Una arrencada gens dolenta, després d’haver-se enfrontat a equips de solera -i colíders- com el CB Cerdanyola i el Baricentro Barberà. Ara comença la lliga del CN Caldes, que haurà de lluitar per a mantenir el somni d’un projecte ambiciós i que no vol ser comparsa a Copa Catalunya.
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.