Rosa Miñano: “Hi ha molt esforç personal darrere dels èxits”
- 04/10/2022
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 0
L’arquera del club de Caldes participarà en el mundial de tir que es disputarà als Estats Units aquest octubre
IMATGE | Rosa Miñano amb la medalla de bronze després d’assolir la 3a posició en el campionat del món a Itàlia. > A. SAN ANDRÉS
El tir amb arc és un esport dels anomenats minoritaris, però que a Caldes gaudeix d’una molt bona acollida amb més de 140 practicants, que sovint omplen les instal·lacions dels Arquers del Negrell, a la urbanització de Torre Negrell. I és d’aquí d’on han sortit diverses estrelles en aquest esport com els campions del món Sebastià Juanola o David Garcia i ara és Rosa Miñano qui demana pas, després de participar amb èxit internacionalment en diversos campionats. L’arquera viatjarà aquest octubre a Yanktorn (Dakota del Sud, EUA) per enfrontar-se amb les millors tiradores del món amb arc nu.
– Com comences en el tir amb arc?
Vaig començar el 2014 amb un curs d’iniciació, on vaig decidir-me per l’arc nu, semblant a l’olímpic però sense estabilitzadors, ni cap mena d’ajuda. Va agradar-me i poc després començava a competir amb diversos èxits. Estic especialitzada en dues modalitats: camp i volumètriques, les dues són amb 24 dianes i en la primera puntues amb tres fletxes i en la segona amb dues. És un esport que sempre m’havia agradat i quan vaig venir a treballar a Mollet, vaig descobrir el camp de Caldes.
– Quin ha estat el teu últim èxit assolit en el món esportiu?
Vinc de competir en el campionat del món de volumètriques a Terni (Itàlia), on vaig acabar en tercer lloc. Anteriorment, havia aconseguit dos 13ns llocs en el campionat d’Europa a Eslovènia i al mundial a Irlanda (2016), mentre que al mundial de França (2017) vaig ser plata amb Espanya per equips i cinquena del món.
– Com s’arriba a un nivell així en pocs anys?
Mai he tingut entrenador, però hi ha un esforç personal molt gran al darrere dels èxits. Potser és un àmbit que se’m dona bé. S’ha de ser molt constant, ja que si deixo d’entrenar una setmana, després ho noto molt en la tornada.
– I com t’has classificat per anar al mundial?
Fas la temporada normal i tens una classificació, però en acabat has d’anar a participar en un classificatori nacional, on només s’escullen a tres tiradores per modalitat. Només els primers classificat van amb tot pagat, els segons tenen algun avantatge, però el tercer s’ho paga tot.
– No hi ha cap mena de suport?
Cap, ni part de Catalunya ni d’Espanya. Només l’Ajuntament de Caldes ens dona una petita ajuda. Generalment has de pagar-ho tot. Som un esport minoritari del qual no hi ha difusió. La base és el teu esforç, dins i fora de la competició. No ser professional com en altres països et comporta molts problemes de compaginació en la feina i en la vida diària. Els millors arquers a Europa són a França i a Itàlia. Per a fer-nos una idea, el pressupost a Espanya és de 400.000 € i a Itàlia de 8 milions. Allà són professionals i es dediquen per complet a aquest esport. En l’últim campionat vam superar a Itàlia!
– I això sense ser professionals… si ho fóssiu fins on podríeu arribar?
A vegades l’esport té això. Tires amb una sola fletxa i si encertes, te l’emportes. No som professionals, però hi ha molt nivell. Els professionals van a centres d’alt rendiment per millorar, jo ni tan sols tinc entrenador. Per entrenar ho fem a l’aire lliure i pateixes les inclemències del temps i la falta de llum a l’hivern.
– Amb quines perspectives vas al mundial dels EUA?
Vaig molt animada. En aquesta modalitat vaig fer cinquena en el 2018, l’última vegada que vaig participar en un mundial a Alberta, Canadà. Crec que ara ho puc fer encara millor!
– Què es necessita per practicar l’esport del tir amb arc?
Els arcs adients i aprendre la tècnica d’un instructor. Tothom ho pot fer. És un procés que comences amb unes nocions bàsiques de com s’ha de fer i vas progressant. L’arc és una arma que pot fer més mal que una bala i hi ha unes normes, com per exemple estar federat. És un esport que pot practicar una criatura o una persona gran.
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.