salut mental

“Porto l’angoixa per bandera i reivindico el dret a ser tractat com a qualsevol altra persona, sense prejudicis”

> Ivette Hijano

Persones amb problemes de salut mental com el calderí Enric Agut alcen la veu per a prendre consciència de la reiterada situació de vulneració de drets i exigeixen el reconeixement d’una societat psico-diversa

IMATGE | Enric Agut, a la imatge, pateix durant l’entrevista un dels episodis que li són recurrents al llarg del dia. Des de l’any 2004, el calderí pateix Blefaroespasme, el tancament involuntari de les parpelles, causat arran d’una desafortunada medicació que va estar prenent durant força temps.
> Q. PASCUAL

 

 

“Jo no sento vergonya per ser víctima d’una malaltia mental. Soc capaç de dir que estic molt malalt, i que no passa res. La meva identitat i integritat personal no en queda afectada. Porto l’angoixa per bandera, aquella que mai podré treure’m de sobre. I suplico que el dia de la meva mort tingui la pastilla al costat per poder morir tranquil”.

Enric Agut Canyameres (Caldes de Montbui, 57 anys) conviu amb el trastorn bipolar, diagnosticat als 35 anys. Set anys abans, però, van començar a aparèixer els símptomes, primer de caràcter lleu, que van agreujar-se amb el temps i la medicació poc pertinent: “Quan tenia 28 anys, vaig començar a patir problemes de salut que ni jo mateix sabia identificar: tenia problemes per dormir, crisis d’ansietat… Aleshores, visitava psiquiatres que em medicaven sense tenir un diagnòstic, com van ser els antidepressius que finalment van causar-me lesions neurològiques greus. Arran d’això, i a banda del trastorn que finalment em van diagnosticar, pateixo dolor psicopatològic greu: no dormo, no descanso, estic esveradíssim, com una puta regadora! Però faig bondat, em medico, i tot em porta a poder fer vida normal i gaudir d’una qualitat de vida que crec prou bona”.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 4 persones té o tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, podent aparèixer en qualsevol moment, des de la infància fins a la vellesa. “Val a dir que la meitat dels casos apareixen abans dels 14 anys, i el 75% abans dels 18 anys” hi afegeix Dani Ferrer (Centelles, 49 anys), voluntari i activista social, membre del col·lectiu. A aquestes dades, se sumen d’altres especialment alarmants com l’increment de la taxa de suïcidis consumats: 9 de cada 100 persones joves han experimentat idees suïcides ‘contínuament o amb molta freqüència’, segons el Comité Pro Salud Mental En Primera Persona. A Catalunya, va haver-hi 556 morts per suïcidi l’any 2020, i ja és considerada la primera causa de defunció entre els homes de 15 a 44 anys, i entre les dones de 15 a 34.

Estrès desmesurat i perllongat, assetjament escolar, laboral o familiar, pressió social, addiccions, sobreús de les xarxes socials, normalització de la violència… són exemples de factors ambientals de risc que, a banda dels condicionants genètics, poden desencadenar problemes de salut mental. En aquest sentit, afegeix Ferrer, “és de vital importància preveure els elements ambientals que deriven en trastorns mentals, incidint especialment en l’autoconeixement i el treball emocional individual”.

 

ACABAR AMB L’ESTIGMA I LA PÈRDUA DE DRETS
“Existeix un imaginari col·lectiu molt arrelat en la societat que les persones boges són perilloses. El cinema, la literatura, la premsa… ens ho recorden cada dia, i a nosaltres ens convé trencar amb aquest estigma, aquest estereotip tan negatiu que ens pesa molt” apunta Ferrer.

En Dani i l’Enric es van conèixer en l’equip ‘Alerta Estigma’ de l’associació Obertament, l’any 2015. “Analitzàvem notícies que eren estigmatitzants, i entre els voluntaris i professionals donàvem resposta als mitjans de comunicació que les publicaven”. Al llarg dels anys, la lluita per a l’erradicació de la vulneració dels drets de persones amb problemes de salut mental ha estat una constant en les seves vides: “Nosaltres no volem ser tractats com si fóssim infants o disminuïts psíquics. No som ni més ni menys perillosos que la resta de la població, la nostra malaltia no ens fa assassins en potència. Podem estudiar i treballar, podem formar una família i encarar les mateixes funcions i responsabilitats que tothom. Tenim les mateixes necessitats afectives i trobem formes de gaudir de la vida i ser feliços per nosaltres mateixos” defensa Agut, qui acaba afegint: “Reivindico el dret a ser tractat com als altres, sense prejudicis”. En aquesta mateixa línia, Ferrer apunta que “ningú és culpable de patir un trastorn mental, del que no se’n sap ben bé l’origen ni el remei”. Per aquest motiu, “és tan important sensibilitzar a tots els col·lectius, fer-los conscients del dolor que patim i que no jutgin a les persones amb problemes de salut mental arran dels seus comportaments o actituds”.

Salut ho deixa molt clar: L’àmplia majoria de persones amb un trastorn mental són capaços de dur a terme tasques en espais laborals, comunitaris i socials. Amb un tractament adequat i un entorn social i familiar favorable -hi afegeix- una persona pot superar les limitacions del trastorn, treballar, mantenir relacions socials, cuidar dels seus fills, etc. Tanmateix, és l’estigma el que actua de topall en moltes ocasions. N’és un exemple el fet que 8 de cada 10 persones amb trastorn mental estiguin a l’atur, tot i no estar incapacitades i tenir edat de treballar: “Ni les persones cegues, sordes o amb discapacitat motora tenen una taxa d’atur tan elevada!” apunta Ferrer.

Però a banda de noves polítiques laborals o d’inclusió social, el col·lectiu de persones amb problemes de salut mental denuncien la reiterada vulneració dels seus drets, arran de la violència institucional que, encara avui dia, és present en part dels centres psiquiàtrics del territori: “Un ingrés psiquiàtric involuntari implica, d’entrada, que vingui l’ambulància acompanyada d’agents de seguretat; que se’t retingui en un llit amb corretges de pell als canells i turmells durant dies; se t’injecti medicació contra la teva voluntat, i es vulnerin drets com el de trucar a un advocat un cop efectuat l’ingrés” denuncia Ferrer, qui afegeix amb frustració: “Ens sotmeten a contencions mecàniques, comunicació restringida, privacitat vulnerada i a teràpies electroconvulsives. Aquestes últimes encara són legals a Espanya, mentre l’OMS les tipifica de pràctiques degradants, inhumanes i que responen a estereotips passats”. La psiquiatria, en definitiva, és una “disciplina coercitiva”, diu Ferrer, “i la majoria de persones que han estat ingressades surten absolutament traumatitzades, en lloc de crear dispositius socials on incloure a aquestes persones en la comunitat”.

 

L’APOSTA PER A UN ENFOCAMENT PSICOSOCIAL
Diàleg Obert és el nom que rep el model finlandès que ha revolucionat l’assistència pública en salut mental i el tractament i evolució de la psicosi, a partir d’un enfocament d’intervenció comunitària en xarxa i la utilització de teràpia dialògica. “És un clar exemple de com s’han de tractar els problemes psiquiàtrics, és a dir, amb el mínim d’ús de psicofàrmacs” explica Dani Ferrer, quan recorda que Espanya és el segon país consumidor de psicofàrmacs del món, després dels EUA. “Efectivament -torna a dir- s’inverteixen milions de recursos i medicació en centres i ingressos hospitalaris, però, en canvi, s’oblida la vessant comunitària i d’integració familiar, laboral i social que, de fet, solen ser els factors estressants desencadenants. Per tant -acaba Ferrer-, ens cal parar atenció a aquests factors: Si procurem un entorn menys estigmatitzant, menys estressant i problemàtic en tots els àmbits, potser contribuirem a millorar la nostra expectativa d’un futur millor”.

 

MES DE LA SALUT MENTAL A CALDES DE MONTBUI
Amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental -celebrat cada any el 10 d’octubre-, el Centre d’Atenció Primària Joan Mirambell i Folch, de Caldes de Montbui, organitza diverses sessions i tallers oberts a la ciutadania, que tindran lloc al llarg d’aquest mes, a l’Aula Taller de Les Cases dels Mestres.

La primera de les sessions tindrà lloc demà, dimecres 5 d’octubre, a les 12 hores, titulada ‘Estima’t. Rutina d’autoestima’. Li seguirà la segona sessió el divendres 14 d’octubre, a les 12:30 hores, dedicada a la gestió dels pensaments: ‘Trencant els bucles’. El dimarts 18 d’octubre, a les 18:45 hores, s’oferirà la sessió ‘Aprèn a desconnectar la teva ment’; i, finalment, la quarta sessió tindrà lloc el dimarts 25 d’octubre, també a les 18:45 hores, dedicada a les rutines de la son.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss