

El col·lectiu local que formen diverses entitats independentistes de Caldes de Montbui van celebrar, divendres passat, al vespre, una concentració a la plaça de l’U d’octubre per commemorar els cinc anys de l’1-O. L’acte va aplegar un grup nombrós de persones que van reunir-se a la plaça del nucli històric de la vila per escoltar plegats la lectura del manifest i la penjada de la pancarta.
La trobada commemorativa d’enguany va comptar amb un important component reivindicatiu en resposta a la repressió exercida per a l’Estat espanyol els últims anys -segons el grup- contra el moviment de reivindicació de l’autodeterminació de Catalunya: “Les víctimes d’aquesta repressió són moltes i les volem tenir presents. Hi ha noms mediàtics que han ocupat les primeres pàgines (…) però al costat d’aquests casos n’hi ha molts d’altres que han hagut de patir les conseqüències de la repressió, amb què això comporta en l’aspecte personal, econòmic, laboral i emocional”. No obstant el pes de l’Estat centralitzat, els Grups d’Entitats Independentistes de Caldes també assenyalen que “aquestes persones se senten oblidades pels mateixos polítics que els van demanar de manifestar-se. Es van implicar en una lluita col·lectiva que ha fet estralls en la seva vida”.
D’entre els diversos casos existents a la comarca, el Grup d’Entitats Independentistes de Caldes de Montbui va recordar a la Xènia, una jove calderina que va ser detinguda en el marc de la manifestació contra la sentència del procés, empresonada durant 13 dies i que actualment resta pendent de judici, fixat el desembre del 2025: “Més de 6 anys i mig de la seva vida hipotecada per l’angoixa i el laberint judicial derivat d’aquella detenció” apunten des del col·lectiu. Com la Xènia, el grup organitzador també va recordar altres casos immersos en llargs procediments judicials com l’Ernest de Santa Eulàlia de Ronçana, o el de diverses persones de Mollet, Sant Fost i Sabadell, vinculades al CDR, detingudes el 2019. “El temps abans de judici és ja una pena, d’incertesa, d’ajornaments, de dolor per la desproporció de les penes que sol·licita Fiscalia i que s’engreixen, en alguns casos, amb l’acusació per part de la Generalitat”. Per acabar, l’organització va demanar “la solidaritat amb els represaliats i la mobilització al carrer”, tot recordant, finalment, que “la voluntat d’un poble no es pot aturar”.