La diabetis és una malaltia que es presenta quan el pàncrees no secreta suficient insulina o quan l’organisme no utilitza eficaçment la insulina produïda. Aquesta patologia, que es manifesta per nivells alts de glucosa (col·loquialment coneguda com a sucre) en sang, presenta una prevalença que no para d’augmentar. Si bé la predominança és preocupant, són moments dolços per a tothom, doncs s’acosta l’anhelat futur sense les punxades d’insulina.
Hi ha diferents tipus de diabetis, però avui us vinc a parlar de la tipus 1. La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune on el sistema immunitari destrueix les cèl·lules productores d’insulina. Per altra banda, la insulina és una hormona alliberada en resposta a nivells elevats de nutrients en sang que permet que aquests passin del torrent sanguini a l’interior de les cèl·lules del cos. La deficiència d’insulina implica que les cèl·lules del cos no puguin absorbir el sucre i no rebin el subministrament d’energia necessari per complir amb les seves funcions. Alhora, aquesta deficiència d’insulina provoca que la glucosa romangui a la sang. Tot plegat aboca en una patologia perillosa, on els òrgans del cos es veuen greument danyats.
El tractament per excel·lència per abordar la diabetis ha sigut la injecció d’insulina diària. Tot i que aquest sistema permet mantenir vius i sans a més de 535 milions de persones, sembla ser viable poder-li dir “adeu” a aquesta tècnica tant molesta.
I això seria a través les cèl·lules mare. Aquestes cèl·lules són capaces de produir qualsevol altre tipus de cèl·lula del cos i, per tant, es podrien obtenir cèl·lules productores d’insulina. Alhora, aquestes cèl·lules es podrien introduir en el pàncrees d’un diabètic (que no tenia aquestes cèl·lules, doncs el seu sistema immunitari les havia destruït), amb l’avantatge d’esquivar els problemes de disponibilitat i compatibilitat.
La gran notícia d’aquesta possibilitat, que continua en investigació i desenvolupament, és el canvi de paradigma envers la diabetis: del tractament a la cura. Actualment es tracta la diabetis per prevenir-ne les seves complicacions, però el pacient segueix malalt, mentre que amb aquesta metodologia, el pacient diabètic podria arribar a curar-se i ser una persona completament sana.
