Gràcies pels 40 anys d’ajuda als altres

08/03/2022
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

Més d’un centenar de persones van celebrar el 40è aniversari del Parc de Bombers Voluntaris de Caldes en agraïment a la seva entrega i apreciada tasca voluntària

IMATGE | Un bomber membre del parc assisteix a l’acte amb el seu nadó. El voluntariat implica dedicar temps personal a la tasca, i en l’acte també es va reconèixer a les famílies de les persones voluntàries. > Q. PASCUAL

Poder disposar d’un servei contra incendis i salvaments no és un caprici sinó una necessitat de qualsevol societat i Catalunya no ha tingut aquest servei fins a principis dels anys 1980, escriu Jesús Mestre en el llibre ‘Bombers de Catalunya. Història i present’ (2009). Però contràriament al que pot semblar, la història dels bombers a Catalunya s’estén força temps més enrere, arribant a segles abans de la constitució de l’organització centralitzada en el territori català.

Sense anar més lluny, a Caldes de Montbui “existeix un document que custòdia l’Arxiu Històric anomenat ‘Reglamento para la Compañía de Bomberos de Caldes de Montbuy’ que data de l’any 1908” revela Jordi Soler, cap del Parc de Bombers Voluntaris de Caldes de Montbui. Tanmateix, no va ser fins a l’any 1981 que va néixer formalment el cos de Bombers Voluntaris de Caldes,“quan van unir-se els primers voluntaris en el municipi, que aleshores feien guàrdies forestals, i l’Ajuntament calderí els va dotar d’uniformes” segueix Soler.

Qui hagués imaginat que poc després de la constitució del Parc de Bombers Voluntaris de Caldes de Montbui, en el mateix any 1981, va viure’s el pitjor episodi de rescat de la història de l’entitat. “Al Molí d’en Ral hi havia un pou que no respirava i contenia gasos asfixiants. En aquest hi van perdre la vida un home amb el seu fill: primer va caure un, i l’altre va morir intoxicat després d’intentar salvar-lo. En l’intent de rescat van morir fins a sis persones” recorda Soler, qui lamenta que en tractar-se dels primers serveis que es van socórrer, “els materials eren escassos i insuficients”.

Des d’aleshores han passat més de quaranta anys de dedicació, sacrifici i entrega de totes aquelles persones voluntàries que en algun moment o etapa han fet possible la vigència del servei al municipi. La celebració del 40è aniversari de l’entitat va tenir lloc diumenge passat, 6 de març, a les instal·lacions situades al carrer Priorat, en el polígon industrial La Borda, amb l’assistència d’un centenar de persones entre autoritats locals, caps d’emergències regionals, cossos de seguretat local, bombers voluntaris en actiu i veterans, persones col·laboradores i familiars.

Després de projeccions d’imatges acompanyades de música en directe, l’acte va seguir amb l’habitual lliurament de medalles a l’antiguitat, que en aquest cas va reconèixer la dedicació a Josep Llavall, qui comparteix el lideratge del parc amb Soler, i d’Arnau Artigas, amb la medalla de bronze i plata, respectivament. A banda del reconeixement a altres entitats que composen el cos de seguretat i emergències de Caldes, com la Policia Local i Protecció Civil, la trobada va complir amb el deure pendent de retre homenatge a Carles Campistron, membre fundador, cap del parc de bombers local i jutge de pau de la vila, que va morir l’any 2020. El públic assistent, dempeus, va rendir-se amb aplaudiments en recordar a una de les figures més rellevants de la història de l’entitat, “una persona de pau” va afegir l’alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda.

Finalment, el punt i final de l’acte va arribar amb la descoberta d’una placa commemorativa situada a l’entrada del parc en reconeixement de la tasca voluntària i vocació de servei dels cossos de seguretat i emergències d’àmbit local. “Es tracta d’un reconeixement que va més enllà de les persones voluntàries, i es fa extensiu molt especialment a les famílies que són les que veritablement ho pateixen” explica Jordi Soler, actual i cinquè cap del parc de Caldes (tot i que en el mateix dia van celebrar-se les eleccions per a la capitania de l’entitat).

SISTEMA MIX ENTRE FUNCIONARIAT I VOLUNTARIAT
El cos dels Bombers de la Generalitat desenvolupa les funcions de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments atribuïdes al Govern de Catalunya; tasques en les quals també participen el personal pertanyent als serveis de prevenció i extinció d’incendis d’entitats locals, com els bombers voluntaris, entre d’altres. “Nosaltres pertanyem a la Generalitat, que és qui ens pot activar per qualsevol emergència més enllà del nostre primer àmbit d’actuació, que és Caldes de Montbui i els municipis adjacents. D’altra banda, en el model dels parcs de bombers voluntaris, l’Ajuntament és qui cedeix les instal·lacions” explica Jordi Soler.

Actualment, el parc local de Caldes compta amb 16 persones voluntàries en actiu i quatre de veteranes, “la xifra més baixa dels últims anys”, afegeix Soler. “De l’última promoció, van sumar-se cinc nous bombers, dels quals avui només segueixen dos. Això és perquè el nou sistema d’ingrés funciona per oposicions. Per tant, una vegada les persones que entren al parc aconsegueixen ser funcionàries, ja no poden continuar sent voluntàries” lamenta Soler. “Per aquest motiu, el nostre parc s’està envellint: els veterans sempre hi serem com a referència, però necessitem a persones joves per fer les guàrdies i les sortides d’emergència” segueix Soler.

SER DONA EN UN SECTOR MASCULINITZAT
Lídia Duran és l’única bombera en el Parc de Bombers Voluntaris de Caldes, i la primera en la història de l’entitat. Ja era voluntària a Sant Hilari de Sacalm i en canviar de residència, va sol·licitar formar part del parc de Caldes, l’any 2015. “Estic acostumada a conviure amb homes: sempre he tingut feines força masculinitzades, i de petita, quan jugava a futbol m’havia de dutxar al vestuari dels àrbitres…” explica Duran, qui aquests dies es prepara per superar les oposicions de Bombers de la Generalitat.

L’any 2020 només constaven 50 bomberes respecte als 2.563 bombers, xifres que evidencien la necessitat d’un procés de feminització en els cossos de seguretat i emergència, previst pels pròxims anys. “Quan vaig començar l’any 2011, vaig haver de sentir comentaris desafortunats d’alts comandants, però actualment és diferent i a Caldes, per exemple, sempre m’he sentit molt bé”.

Tot i que Duran afirma no haver tingut la sensació d’haver d’esforçar-se més que els seus companys pel fet de ser dona, “ha estat un repte personal haver de lluitar per una passió no extensa entre les dones”.